25.09.2011 - 06:00
L’anomenat Acord per a un escenari de pau i solucions democràtiques, signat a Gernika el 25 de setembre de 2010 per l’esquerra abertzale, Eusko Alkartasuna, Aralar, Alternatiba i Abertzaleen Batasuna, arriba al primer aniversari avui amb la notícia de l’adhesió al pacte del Col·lectiu de Presoners Polítics Bascos (EPPK). En efecte, divendres es va saber per mitjà d’un comunicat que els vuit-cents presoners polítics bascos han decidit sumar-se a l’acord, que consideren un referent per a impulsar ‘el procés democràtic fins el final’. Al text signat per l’EPPK també es demana l’amnistia per als presoners. L’adhesió s’ha escenificat avui mateix en un acte al municipi biscaí, on vint-i-sis ex-presos han pujat a l’estrada i han signat l’acord.
L’històric pres d’ETA Jon Agirre Agiriano, ‘Elertxuri’, i l’ex-reclusa Glòria Rekarte, han estat els qui, en nom del col·lectiu EPPK, han signat el manifest.
El desembre de l’any passat, de fet, el col·lectiu de presoners d’ETA ja va afirmar l’aposta pel procés democràtic perquè es basa en ‘reflexions profundes, debats amplis i decisions polítiques’. El col·lectiu diu ara que l’acord de Gernika s’ha convertit en la referència per a la construcció d’un escenari democràtic. ‘Per damunt dels límits i els obstacles dels estats que ens tenen captius. l’EPPK manifesta el compromís ferm per a impulsar el procés democràtic.’
Primer aniversari
L’acte de primer aniversari de l’acord de Gernika s’ha celebrat al teatre Lizeo de Gernika amb la presència dels principals dirigents de les formacions i organitzacions del document. S’ha destacat la presència del secretari general d’EA, Pello Urizar, Oskar Matute, d’Alternatiba, Patxi Zabaleta, d’Aralar, al costat dels representants de l’esquerra abertzale Jone Goirizelaia, Rufi Etxeberria i Tasio Erkizia.
Els signants han defensat la necessitat de millorar la situació dels presos i ‘l’excarceració dels presos malalts i el final de la doctrina Parot’. Alhora, els signants de l’acord han sol·licitat la legalització de Sortu i ‘la desactivació de les agressions i la paralització de judicis polítics’.
Els assistents han anunciat que defensaran en una manifestació a Bilbao el 22 d’octubre l’acord de Gernika, que en el seu full de ruta inclou ‘una pau sense vencedors ni vençuts’. ‘Treballem en aquest tema dins el full de ruta que és l’acord de Gernika amb l’objectiu de buscar solucions democràtiques per a la resolució del conflicte i això és el que demanem a ETA i a l’estat.’
Després de valorar amb ‘bons ulls’ la participació de Bildu en les eleccions, els assistents han assenyalat que ‘el pas que ha fet ETA ha estat molt positiu i de gran valor’. Segons la seva opinió, ‘això ha possibilitat que el procés s’activi’.
Acord de Gernika
El document signat fa un any per totes les formacions abertzales tret del sindicat ELA i el PNB demanava a ETA que declarés ‘un alto-el-foc permanent, unilateral i verificable per la comunitat internacional’ com a ‘expressió de voluntat per a un abandonament definitiu’ de l’activitat armada. Els signants també esmentaven el necessari ‘reconeixement, reconciliació i reparació de totes les víctimes, originades pel conflicte polític i la realitat de les múltiples violències’. En un altre punt es demanava la fi de la política penitenciària ‘plantejada fins ara com una part de les estratègies de confrontació’ i l’adopció de mesures com a ‘primer pas del camí cap a l’amnistia’.
Des de la signatura d’ara fa un any fins a l’anunci del col·lectiu de presoners de divendres, s’han sumat a l’acord de Gernika entitats com Zutik, Ehne, Kontseilua, Esait, l’Aliança Liure Europea (ALE) i la Nova Aliança Flamenca.
