21.09.2011 - 06:00
El Barça ha passat de lluir Unicef a la pitrera dels jugadors a lluir-hi Qatar Foundation. Ara, si la decisió de cedir un espai molt cobejat a l’agència de les Nacions Unides fou elogiada unànimement, la d’imprimir-hi una fundació lligada al règim qatarià ha rebut crítiques de tots cantons. Una de les més crítiques i constants ha estat , des que es va anunciar l’acord de patrocini, la dels promotors de Consulta Qatar, que demanen a la junta directiva del club un referèndum de tots els socis.
Després d’haver negat unes quantes vegades la possibilitat de consultar els socis sobre la qüestió de la samarreta i el patrocini de Qatar, la junta va anunciar fa poques setmanes que la sotmetria a votació de l’assemblea de compromissaris de dissabte. Els impulsors de ‘Consulta Qatar’, després d’haver aplegat cinc mil set-centes signatures de socis i d’haver superat els entrebancs de la junta, demanen als socis compromissaris que votin en blanc quan els demanin sobre l’acord amb Qatar Foundation. Consideren que, en un afer tan important per al club, s’ha de poder sentir la veu de tots els socis. VilaWeb n’ha parlat amb Carles Font.
—Per què demaneu el vot en blanc de l’assemblea de compromissaris?
—Els milers de signatures que hem recollit no defensen la publicitat de Qatar Foundation ni la impugnen, sinó que demanen un referèndum de tots els socis. Per tant, no demanem el vot contrari dels compromissaris, sinó un gest solidari amb la resta de socis que no poden acudir a l’assemblea de dissabte perquè també puguin donar la seva opinió en una qüestió que considerem molt important. Ens sembla que un vot en blanc significatiu avalaria la nostra proposta de referèndum i ens daria força per a continuar la campanya.
—Però sou contraris al contracte de patrocini?
—Nosaltres no tenim una posició definida, ni en favor ni contra; allò que exigim és més informació perquè la junta directiva ha actuat amb molta opacitat. No tenim prou informació de l’acord, del contracte, ni de què és Qatar Foundation ni de quins valors sosté. Per això demanem el vot en blanc com un exercici de responsabilitat democràtica i de generositat envers els socis no compromissaris.
—En Sandro Rosell no compleix la promesa electoral de més transparència?
—Nosaltres volem defensar tres pilars que considerem molt importants en la gestió d’un club com el Barça: la transparència, la democràcia i la pluralitat. De transparència, en aquest cas concret de la publicitat de Qatar, no n’hi ha. Per exemple, no hi ha punt de comparació entre la informació facilitada als socis en el primer punt important que va debatre i votar l’assemblea de compromissaris de l’any passat, sobre l’auditoria dels comptes de Joan Laporta, amb la informació d’ara sobre el contracte de patrocini. Aleshores, fins i tot es va poder consultar la ‘due diligence’ d’una empresa externa. En canvi, ara no s’ha donat gens d’informació sobre les condicions i les obligacions del contracte amb Qatar Foundation.
—Que no és un acord de patrocini normal?
—Vam fer una reunió amb la junta directiva, amb la presència del president Rosell, en la qual vam demanar la contrapartida exacta dels 150 milions d’euros que paga Qatar Foundation repartits en cinc anys. Vam demanar quin era el valor calculat de la samarreta del primer equip del Barça; de la publicitat de la roba d’entrenament i de temps lliure dels jugadors; de la publicitat estàtica de la Qatar Foundation al Camp Nou; de la publicitat a la sala de premsa; i d’un partit amistós que sembla que ha de jugar el Barça com a part del contracte. No sabem realment quin valor dóna la junta actual a la samarreta del Barça perquè no són gens clares totes aquestes partides que no ens van anunciar en el moment de fer públic l’acord.
—Creieu que la publicitat vinculada a Qatar afecta negativament la imatge del club?
—La informació que es pot trobar a la xarxa sobre Qatar, la fundació i el seu cap espiritual, Yosuf-el-Qadaragui, que fa apologia del terrorisme gihadista, fa dubtar molt de la idoneïtat de vincular-hi el Barça. A més, la manca d’explicacions del club encara enterboleix més aquest acord als ulls del soci i de qualsevol persona de l’entorn blau-grana. No entenem que els directius no vulguin aclarir tots aquests dubtes sobre la fundació que ens patrocina.
—Heu tingut facilitats del club per a recollir signatures i fer campanya?
—Cap ni una. Ben a l’inrevés. Des del primer moment vam informar-ne el club perquè no ens poguessin dir que anàvem contra el Barça, ni que actuàvem d’una manera deslleial. Com a resposta, ens han negat la possibilitat de recollir signatures dins l’estadi, ens han expulsat de la zona de venda d’entrades on recollíem signatures en els partits importants. Ens han retirat immediatament tota pancarta que hem penjat a l’estadi. Ens han denegat el cens dels socis compromissaris per per a poder-los fer arribar la informació de la nostra campanya. Tampoc no ens han ofert la informació més bàsica sobre el protocol reglamentari per a fer la recollida de signatures, ni ens han informat del nombre de signatures que necessitàvem per a justar-nos als estatuts del club.
—Però no tenien pas l’obligació de facilitar res…
—La junta directiva no ha comès cap mena d’il·legalitat en tot el procés, però una cosa és la part legal i una altra l’ètica. Quan representen un club esportiu que fa gala d’uns valors determinats, és important que els màxims representants siguin els primers a respectar-los. Especialment, quan el projecte electoral propugnava la participació del soci. Cal recordar que Sandro Rosell repetia tothora ‘el soci és el propietari del Barça’. L’actitud de la junta en aquest afer és com la del Madrid l’any passat, quan va deixar créixer l’herba del Bernabeu per dificultar el joc del Barça. Amb la diferència que nosaltres no som el màxim rival, sinó socis del club que ells governen. Estem enamorats del Barça perquè guanya títols, però també pel joc net i l’actitud de l’equip. Ens agradaria que la junta també practiqués aquest estil de joc en els afers del club.
—Participareu d’alguna manera en l’assemblea de dissabte?
—No podem fer-ho directament perquè no som compromissaris. La junta ha permès que un soci compromissari defensi la nostra petició no més de set o vuit minuts. Però no accepten una intervenció nostra sense dret de vot, com hem demanat. Ara ens falta trobar un compromissari que vulgui fer la intervenció en favor de la consulta a tots els socis. La junta no vol que els compromissaris tinguin la informació per a poder votar amb coneixement dels punts de vista. Al·leguen motius reglamentaris.
—I després de l’assemblea, què?
—Esperem que dissabte hi hagi un suport clar dels compromissaris en forma de vot en blanc. Si és així, continuarem recollint signatures per forçar una votació a l’assemblea de la temporada vinent, d’aquí a un any. No deixarem de cercar la democràcia, la transparència i la pluralitat del club.
