Tothom a cardar

‘@QuimMonzo Hòstia! Com es diu ‘fer sexe’ o ‘tenir sexe’ en català correcte? (cardar és massa barroer). Estic influenciat per l’anglès…’ Amb aquesta piulada l’economista Xavier Sala-i-Martín demanava a Quim Monzó l’expressió correcta en català de l’acció de cardar. ‘@XSalaimartin La forma habitual és cardar o follar. Avui dia ja no sobten tant com abans. Però, si la persona que ha d’expressar aquesta idea considera que aquests verbs són massa grollers, doncs aleshores hi ha fornicar, copular… Un munt. Però mai ‘fer sexe’ o ‘tenir sexe’, que són traduccions googleres de ‘to have sex”, va respondre Quim Monzó pocs minuts després. Sala-i-Martín li va agrair l’aclariment.

La polèmica va venir del programa ‘El convidat’ de TV3 d’ahir (íntegre), en què, Albert Om, en una conversa sobre matalassos, va dir que, al llit, a més de dormir, hi feia sexe. ‘Tu ets dels que fas sexe? Ho sento, ja hem acabat! Jo faig la migdiada, però mai no faig sexe!’, va replicar-li Quim Monzó. A la gent que diu ‘fer sexe’ o ‘tenir sexe’, va dir, els arrencaria la pell a tires ‘fins que es quedessin en carn viva.’

‘Fer sexe’, en català, no té gens de sentit. Per l’escriptor Màrius Serra, ‘és un anglicisme dels últims vint anys i segurament que té l’origen en males traduccions de l’anglès, sovint filtrades pel castellà, de films i de revistes americanes’. Serra aplaudeix el gest de Monzó i, en unes declaracions a VilaWeb, el felicita i advoca per convèncer les noves generacions de ‘tornar a cardar, com s’ha fet sempre, i a deixar-se d’històries’. ‘Com i de quina manera hem de cardar els catalans és un debat que tard o d’hora calia recuperar’, diu, sobretot tenint en compte que en la nostra llengua hi ha una oferta amplíssima per a referir-se a tota mena d’actes sexuals.

‘Només de sentir això de ‘fer sexe’ ja et passen les ganes de fer cap cosa’, s’exclama l’escriptor valencià Joan Olivares, que ha escrit algunes novel·les eròtiques i que apunta algunes fórmules equivalents més populars i valencianes: ‘pegar-ne un’, ‘llaurar el bancalet’ o, simplement, ‘fer-ho’, una expressió que, per una altra banda, revela el valor universal de l’acte.

‘To have sex’ (‘tenir sexe’, en una traducció literal de l’anglès), podria ser l’origen d’aquesta deformació de la llengua. Però Serra n’hi afegeix una altra: ‘fer sexe també pot ser una mala evolució del ‘fer l’amor’, empesa per un atac de carrinclonisme’. Per l’escriptora Marta Rojals, que diu que mai fins ara no havia sentit dir ‘fer sexe’ o ‘tenir sexe’, el que s’ha de dir és ‘cucar’, recuperant el consell d’una amiga segarrenca. ‘És la manera més bonica, fina, i agradable que he sentit per a referir-s’hi; mira si és maca que és el que fan les cuques i el jovent ho ha incorporat de manera natural al llenguatge popular’. És força habitual sentir dir que ‘els matrimonis fan l’amor i les parelles follen’, diu Rojals, que considera que l’ambientació pretesament romàntica implícita en l’expressió ‘fer l’amor’, avui és lluny de tot joc sexual que tingui res de murri o des descarat.

‘Fer l’amor és una expressió que ha passat a ser massa tova per a parlar de sexe per a qui vulgui ser més asèptic’, diu Serra. De fet, explica, en textos i poemes de català antic, ‘fer l’amor era equiparable a tot el procés de festeig que, segons l’èxit, podia culminar o no en l’acció de fornicar’.

De sinònims, n’hi ha per a donar i vendre. Serra n’aporta uns quants més: ‘a Hostalric rostollen, i, a Vilanova, pitgen; allà, els qui més carden, són els pitjaires, els qui es passen la nit pitjant; i, a ponent, tots, joves i grans, catxen; tot això, a banda ‘fotre un clau’, que és la fórmula popular més explícita de totes.’ 

‘Follar’, trepitjar raïm

Tots tres escriptors admeten, això sí, que la fórmula més estesa és la de ‘follar’. Ara, ‘follar’, en català vol dir trepitjar el raïm, i, com recorda Serra, ‘és un castellanisme si el que volem és referir-nos a l’acció de cardar.’ El mateix president Mas va sorprendre tothom quan, en un programa radiofònic de RAC1, fa uns quants mesos, admetia amb elegància no haver follat mai, d’acord amb l’autèntic significat de la paraula.

Ara, el fet és que, follant (el raïm), com diu Serra, el cos executa un moviment que podria recordar l’acte sexual, de la mateixa manera que cardar la llana no deixa de ser una manera de recórrer amb les mans una superfície densa i peluda amb el propòsit d’extreure’n la part realment valuosa.

‘L’horticultura dóna molt de si’

Amb permís de les Illes, on, entre més coses, ‘xerriquen’ a tort i a dret, el territori del país amb més oferta lingüística en aquest àmbit és el País Valencià. La llista seria molt llarga i, com explica Olivares, ‘en una sola novel·la puc usar quaranta fórmules diferents per a parlar tant de l’òrgan sexual masculí, com del femení’.

Les preferides? El ‘perpal’, una peça metàl·lica allargada, que fa funció de palanca, i que prement-ne la punta, s’alça de cop talment com un gran penis erecte. O, si el membre no té la mida esperada, se sol dir: ‘Xiquet, xiquet, això que tens és una bajoqueta!’ ‘Ací, l’horticultura dóna molt de si’, explica Olivares, recordant que seria difícil de trobar una fruita o una verdura que no formés part, en alguna comarca, de l’ampli ventall d’expressions populars amb reminiscències sexuals. De sexe, per tant, n’hi ha molt, però ‘se’n fa poc’. I els pebrots, que no ens els toquin.