20.09.2011 - 06:00
La decisió del Tribunal Constitucional d’admetre a tràmit el recurs del govern espanyol contra la llei de l’aranès (pdf) ha despertat les crítiques dels representants de la Generalitat de Catalunya i del Conselh Generau. VilaWeb n’ha parlat amb Jusèp Loís Sans, cap de Política Lingüística del govern aranès, que considera que els fets són part de l’ofensiva del govern espanyol contra la identitat de Catalunya i recalca la importància que té, per a una llengua feble com l’occità, la llei de l’aranès.
—Com heu rebut la decisió del Tribunal Constitucional d’admetre a tràmit el recurs contra la llei de l’aranès?
—Ja m’ho esperava. El que em va sorprendre en el seu moment va ser que el govern espanyol tingués temps de posar-se amb un país tan petit i una llengua tan petita com la nostra. Som 10.000 habitants i hi ha 2.000 parlants habituals de l’occità. Costava de creure que, amb tot el que cau, el govern espanyol es dediqués a perseguir la nostra llengua. Un cop presentat el recurs, no em sorprèn que el Tribunal Constitucional l’hagi admès a tràmit.
—I això us fa témer que el TC no acabi donant la raó al govern espanyol?
—És que ja ho crec ara, que li donarà la raó. Veig probable que declarin inconstitucionals aquests articles que donen preferència a l’occità a la Vall d’Aran. El govern espanyol no vol que s’utilitzi el terme ‘preferent’ en l’aplicació de la llei de l’occità en les institucions araneses. En el seu moment, el consell de garanties estatutàries ja va dictaminar que el terme ‘preferent’ havia d’interpretar-se com a eina per normalitzar la llengua, i que si era així, la interpretació era constitucional i estatutària. A mi m’hagués agradat que el govern espanyol hagués tingut aquesta generositat de mires cap a una llengua i una institució que es troben en franca decadència. Però, al contrari, sembla que volen mirar d’acabar-la de matar.
—A què atribuïu la reacció virulenta del govern espanyol a la llei de l’occità?
—Més que contra nosaltres i l’occità, crec que va contra les institucions de Catalunya. El parlament aprova una llei que determina la protecció d’una llengua petita, d’una identitat que no és espanyola, i el govern espanyol hi va en contra de cap.
—Com s’explica que el govern espanyol signi la Carta de Llengües Minoritàries i, després, actuï d’aquesta manera?
—És del tot incoherent. El govern espanyol va signar la carta fa deu anys i no hem vist mai cap reacció per promoure i protegir l’occità. De fet, en tot aquest temps, l’única vegada que ha actuat el relació a l’occità ha estat per perseguir-lo.
—Quina hauria de ser la resposta del Conselh Generau a la providència del TC?
—No sé si tot sol pot fer alguna cosa, però sí que pot fer-ho en col·laboració amb la Generalitat i el Parlament de Catalunya. El Conselh ara ha de fer servir tots els recursos legals que hi hagi per protestar contra la decisió judicial i procurar que la llei es conservi tal i com la va aprovar el parlament. De fet, ja ha començat a estudiar les estratègies jurídiques que s’han de dur a terme i està en contacte amb la Generalitat per si cal elaborar una resposta.
—Quines estratègies jurídiques?
—Encara és aviat, els tècnics i els advocats ho estan estudiant. Ara ens trobem amb un posicionament d’alerta, que encara no sabem cap on anirà: el consell de garanties estatutàries, que per nosaltres és la referència jurídica més important, ja va dir en el seu moment que la llei podia interpretar-se de manera constitucional. Per tant, tot i que no hi tenim gaire confiança, hi ha la possibilitat que el tribunal acabi resolent que la llei és constitucional. Cal tenir en compte que ens referim a una llengua en perill de desaparició, i per això els partits majoritaris van considerar que valia la pena donar a la llei una interpretació àmplia i generosa. Malauradament, el consell de ministres espanyol va considerar que, malgrat el dictament del consell de garanties, la llei era inconstituiconal.
—Quin valor té la llei de l’aranès?
—Té un valor històric i de protecció molt important. És el pas més important que s’ha fet mai. Penseu que Occitània ocupa un territori de 200.000 km quadrats. Hi ha 15 milions de persones, i encara n’hi ha uns tres milions que parlen l’occità a Itàlia, França i aquest trosset de Catalunya. L’únic lloc on aquesta llengua s’ha declarat mai oficial és aquí, i això suposa un valor que projecta la llei cap a Europa. De fet, aquesta és l’única porta de permanència en el futur.
—Quins perills té la declaració d’inconstitucionalitat de la llei?
—Cal tenir en compte que només s’han recorregut tres articles de la llei, la resta romandria. Encara quedarien unes possibilitats de desenvolupament de la llei molt importants, tot i que no podríem comptar per a res amb el govern espanyol.
—Però els articles recorreguts són importants. Per exemple, el que estableix l’aranès com a llengua d’ús preferent a les institucions, l’ensenyament i el mitjans de comunicació…
—Sí, és clar. Volen que desaparegui el caràcter de llengua pròpia, de llengua natural del país. Tot plegat s’emmarca en la batalla contra Catalunya per part d’estructures espanyolistes que ataquen la identitat del país. En aquests moments, l’occità forma part d’aquesta personalitat i, per tant, volen eliminar la preferència de la llengua per començar un procés d’enfrontament en un moment en què l’ús de l’occità a l’escola és habitual i preferent, fet que ha ajudat a la cohesió del país i a la pau lingüística a l’escola. L’eliminació d’aquest article generaria el resorgiment d’un tipus de conflicte determinat.
—I el perill d’enfonsar una llengua ja en una situació delicada…
—Això mateix. Es tracta d’un cop molt important fet per un gegant, el govern espanyol, contra una llengua feble i malalta com és la nostra. Això pot tenir unes conseqüències irreparables.
—Proposaran la desobediència civil si el constitucional acaba donant la raó al govern espanyol?
—Ho veig complicat. Amb un plantejament democràtic, les sentències s’han d’acatar. Però també caldrà veure quina és la resolució final i com s’acata. En democràcia, sempre hi ha possibilitats.
—Us heu sentit abonats per la Generalitat?
—Sí, sempre. De fet, és l’únic lloc on podem anar a buscar suport. Nosaltres som molt petits per enfrontar-nos a un Tribunal Constitucional i a un govern espanyol. Si no és amb el suport de la Generalitat, això s’acabaria aviat.
—I ara què hauria de fer?
—La Generalitat hauria d’aprofitar totes les possibilitats democràtiques i jurídiques que es puguin tirar endavant. Pel que fa a nosaltres, també hem de reacionar políticament i socialment de la manera que puguem. Som petits però hem rebut molts suports, mocions d’ajuntament i institucions, a favor de l’occità, i hem d’aprofitar aquest suport polític per fer-nos veure i mostrar que existim. També penso que això pot tenir un costat positiu, en el sentit que serveixi per comprendre que val la pena i és positiu protegir l’occità a Catalunya.
