Joel Joan: ‘Jordi Dauder no entenia el fet de treballar públicament i no posicionar-se’

D’en Jordi Dauder, en tinc un record entranyable. Tot just jo començava la meva professió i me’l vaig trobar al Teatre Romea fent ‘La corona d’espines’, amb Pere Arquillué. I allà mateix ens vam fer amics i vaig conèixer aquesta persona compromesa amb el país i els seus ideals, una persona que va començar a fer teatre de gran perquè la vida li va anar així. I resulta que ara, al final, m’havia tornat a retrobar amb ell, primer amb el lliurament del premi Gaudí, que li va fer molta il·lusió i a mi més perquè se’l mereixia, i després amb la que serà segurament la seva última feina o obra pòstuma, el film ‘Catalunya Über Alles’, on fa de polític feixista, ultradretà, xenòfob vaja, on està esplèndid.

Era molt fàcil treballar amb en Jordi. Era un senyor que s’aprenia molt bé la lletra, que sempre proposava al director mil maneres de fer les coses, el que li tocava fer. Era un home amb bastants registres i molt intel·lectual. Era d’aquests actors que ara ja no s’estilen, d’aquests actors que en sabia un munt, de teatre, i de tot el que el teatre comporta també. Parlar amb ell era una petita classe magistral.

No era gaire habitual el seu posicionament polític entre el gremi artístic perquè, crec, era d’una altra generació. Perquè mai va entendre la seva feina pública d’actor si no era també amb compromís públic per dir el que pensava i plantar cara… Era un home que crec que a causa de la seva història, d’haver nascut en postguerra i d’haver hagut de lluitar durant quaranta anys contra una dictadura terrible, es va fer molt conscient que si els actors, i en particular ell, tenien l’oportunitat de dir què pensaven i canviar alguna consciència, doncs calia fer-ho. Em sembla que és producte d’aquella època, d’una gent que no entenia el fet de treballar públicament i no posicionar-se sobre el que era el país o els drets de les persones.

Joel Joan és actor i president de l’Acadèmia del Cinema Català.