16.09.2011 - 01:22
L’actor i activista Jordi Dauder (Badalona, 1938) s’ha mort de càncer a la clínica Ruber de Madrid, segons que ha informat la seva agència. Dauder era actor de cinema, de teatre i de televisió i doblador, havia rebut força distincions per la seva trajectòria professional i de compromís cívic, com la Creu de Sant Jordi o el Premi Gaudí d’Honor. I va tornar a demostrar el seu compromís polític i social quan va rebre el premi de l’Acadèmia del Cinema amb una intervenció d’agraïment; va dir, en efecte, que el premi l’empenyia a lluitar ‘per la nostra república’.
Jordi Dauder, nat a Badalona el 5 de març de 1938, va estudiar art dramàtic i història contemporània a Barcelona i París, però des del 1988 es dedicava gairebé en exclusiva a la interpretació. Havia fet teatre, televisió i cinema, tant en produccions catalanes com espanyoles. Una de les seves darreres aparicions públiques va ser al gener, quan l’Acadèmia del Cinema Català li va atorgar el Gaudí d’Honor.
Va intervenir en més de seixanta films; va treballar amb directors com Pere Portabella (‘Pont de Varsòvia’, 1990), Ventura Pons (‘Amor Idiota’, 1998; ‘Carícies, 1997; ‘Anita no perd el tren’, 2001), Marc Recha (‘L’arbre de les cireres, 199), i Jaume Balagueró (‘Els sense nom’, 1999); també va intervenir en la cinta que el director anglès Ken Loach va rodar sobre la guerra del 1936-39 (‘Terra i llibertat’, 1994).
El 2008 es va ficar a la pell d’un capellà de l’Opus Dei (‘Camino’ de Jaime Fesser), un paper pel qual va rebre el premi Goya al millor actor de repartiment. El mateix any féu de Manuel Azaña a ‘Azaña, cuatro días de julio’, paper que el féu mereixedor d’un premi Gaudí, el primer any que s’atorgaven. El 2011, en els tercers Premis Gaudí, l’Acadèmia del Cinema Català li va atorgar el Gaudí d’Honor. Ja visiblement malalt, Dauder va recollir el premi i va dedicar-lo a Miquel Martí Pol i Lluís Llach, dues personalitats que ell apreciava, encara que no tinguessin lligams amb el cinema, per la lluita en favor de la cultura catalana.
En aquesta mateixa ocasió va agrair als companys de professió l’homenatge que li feien i va reivindicar l’orgull de ser actor i d’estar al servei dels personatges. Va recordar algunes de les persones amb qui havia treballat, com Pere Portabella i Ventura Pons, i va dir que el premi era ‘un estímul per a continuar lluitant per la nostra cultura, identitat i cinema… És realment la lluita per la nostra república, del cinema o de què sigui.’
Jordi Dauder també tenia una llarga experiència en teatre. Havia actuat al Teatre Nacional de Catalunya, al Teatre Lliure i al Mercat de les Flors, al costat de directors com Calixto Bieto. Alguns dels muntatges més coneguts en què va intervenir són ‘Medea’, sota la direcció de Núria Espert. I amb un text de Samuel Beckett, ‘El último vals’, va experimentar la direcció teatral.
En televisió, Dauder va conèixer la fama gràcies al seu paper de Mateu Montsolís de ‘Nissaga de poder’, emesa entre el 1996 i el 1998 per Televisió de Catalunya. També va participar en produccions com ‘La Lloll’, ‘Quico el progre’ i ‘Tres pics i repicó’.
Així mateix, va prendre part en alguns recitals de poesia i en lectures dramatitzades com la de ‘Poèmes d’amour’ d’Albèniz, de ‘El amor brujo’ de Manuel de Falla i de ‘El rapte del serrall’ de Mozart.
Finalment, va ser un dels actors que va impulsar i protagonitzar, el 2004, el muntatge ‘(No) En el nostre nom’, basat en textos de Miquel Martí Pol, Arthur Rimbaud, Bertold Brecht i Josep M. de Sagarra, en pro de la pau i contra la guerra.
La vetlla de Jordi Dauder s’obre avui a les nou del matí al tanatori de San Isidro de Madrid.
