13.09.2011 - 06:00
Aquesta setmana la Universitat de Girona serà la seu del primer seminari internacional de la Càtedra Josep Pla, sobre el periodisme literari català d’entreguerres i en connexió amb el periodisme europeu coetani. N’és el títol ‘Coses vistes, coses llegides‘; i el subtítol: ‘L’edat d’or del periodisme literari a Catalunya, Espanya i Europa (1906-1936)’ (programa, pdf). El director de la càtedra, Xavier Pla, explica algun aspecte del seminari.
El seminari es farà a la Universitat de Girona els dies 14, 15 i 16 de setembre i es clausurarà amb una visita a l’exposició ‘A l’ombra de Josep Pla. Cinc escriptors-periodistes gironins de la República’, a la Fundació Josep Pla de Palafrugell. Entre els ponents del seminari hi haurà Myriam Boucjarenc (Universitat de París-X Nanterre), Joan Ramon Resina (Universitat de Standford), Antoni Martí Monterde (Universitat de Barcelona), Miquel Àngel Limon (Institut Menorquí d’Estudis), l’ex-conseller de Cultura Joan Manuel Tresserras (Universitat Autònoma de Barcelona) i l’editor d’A Contravent, Quim Torra.
Xavier Pla recorda al programa que ‘Coses vistes’, publicat l’any 1925, és el títol del primer llibre de Josep Pla. I que el seminari es fa preguntes com ara: quins eren els models de periodisme literari català dels anys vint i trenta? Fins a quin punt era innovador o seguia models narratius del periodisme europeu coetani? Quines noves formes d’escriptura arribaven dels grans escriptors-reporters francesos?
VilaWeb ha fet algunes preguntes més a Xavier Pla sobre el seminari:
—’Coses vistes, coses llegides’ és el primer seminari que organitza la Càtedra Josep Pla. És significatiu que s’enfoqui des de la perspectiva del Pla periodista, no pas del Pla escriptor?
Una de les lliçons de la poètica de Josep Pla és que el periodisme és literatura, una branca de la literatura, com ara l’entén pràcticament tothom. Per tant, em penso que és coherent que el primer seminari que organitza la Càtedra Josep Pla, formada per la Universitat de Girona, la Fundació Pla i el Grup 62, sigui sobre el periodisme literari. Ho mirem com un tot, i ‘Coses vistes’, que és el títol del primer llibre publicat per Pla l’any 1925, és una mena de manifest poètic que ho resumeix.
—És la vocació literària de Pla que el porta a guanyar-se la vida fent periodisme o…?
…Em penso que per en Pla el periodisme és, d’entrada, una manera de mirar el món, amb curiositat, amb ganes de saber i de conèixer la gent que hi habita. També és una escola d’estil: aprendre a explicar les coses pensant en el lector, atrapant el lector des de la primera línia i evitant la retòrica buida o la fullaraca.
—La tradició d’escriptors que tenen una obra important en l’àmbit del periodisme literari és llarga. Què ho fa?
Si mirem…, Pla, Sagarra, Gaziel, Xammar, Cabot, Brunet…, ens adonem que tenim una plèiade d’escriptors formats en el periodisme i que tenen moltes coses a dir i que les saben dir molt bé. Però també hi ha gent no tan coneguda, o amb trajectòries més curtes o més especialitzades, que, vista avui, té molt d’interès: des de Domènec Guansé a Josep M. Planes, Domènec de Bellmunt, Paco Madrid, etc. Un personatge molt atractiu i desconegut és el menorquí Sadurní Ximènez (hi haurà una conferència sobre ell). El seminari es fa amb el suport de l’editorial A contravent, que publicarà el text de les ponències.
—Quina mena de vincles i de paral·lelismes hi havia entre el periodisme que es feia a Catalunya i el que es feia als altres països europeus?
Un dels propòsits del seminari ha estat de convidar la professora Myriam Boucharenc, una gran especialista en les relacions entre literatura i periodisme a la França dels anys vint i trenta perquè els models catalans eren tots francesos. Però també hi haurà intervencions sobre Viena i Praga, Estocolm, el periodisme alemany i dels països nòrdics.
—El seminari s’organitza en l’escaiença dels trenta anys de la mort de Josep Pla i dels cinquanta de Josep Maria de Sagarra, però el programa sembla que se n’hagi descuidat, d’en Sagarra…
Sagarra! Sóc un gran sagarrià, jo! No hi ha cap ponència específica sobre Sagarra, és veritat (bé, de fet, sobre Pla només n’hi ha una), però jo, en Casasús i en Quim Torra en parlarem, de Sagarra!
