10.09.2011 - 06:00
El públic del Sant Jordi esperava amb ànsia el retorn als escenaris de Sopa de Cabra i la banda no va decebre ningú. En la penombra, i després d’uns minuts de bullícia, Gerard Quintana rebia els assistents amb un ‘Bona nit, malparits!’ i esclatà l’eufòria. Més de dues hores del bo i millor dels quinze anys de Sopa de Cabra, que va fer un repàs a les cançons més emblemàtiques i que va actuar mig concert amb una estelada llançada des del públic a l’escenari. En aquest vídeo de VilaWeb TV podeu veure i escoltar les cançons ‘El boig de la ciutat’, ‘Tot queda igual’ i ‘Dies de carretera’ i les impressions del públic.
‘El boig de la ciutat’ va donar el tret de sortida a un concert que passarà a la història de la música de casa nostra: el concert de retorn d’una de les bandes de rock més importants, per molts, la més important de totes.
Entre el públic, molts dels que van créixer amb Sopa de Cabra i que van viure la seva joventut al ritme de ‘Mai trobaràs’, ‘L’Empordà’ i ‘El carrer dels torrats’. Però també uns quants que encara no havien tingut l’oportunitat de veure en directe els Sopa. El grup va donar-ho tot dalt d’un escenari dissenyat per Lluís Danés, que representava una mena de carretera que qui sap on va a parar.
Clam independentista a baix i dalt de l’escenari
Unes quantes estelades. Crits unànimes d’independència. I en Quintana que els respon: ‘Fa vint anys érem en aquest mateix escenari amb els Pets, Sau i Sangtraït. Nosaltres aleshores no ho teníem tan clar, això que dieu, i crèiem que havíem de lluitar per un món lliure. Però ara que el món és més global que mai, sempre s’és a temps de rectificar, sabem que només hi ha un camí per a ser nosaltres’. Més crits d’independència. I de fet, van ser uns quants els moments en què Gerard Quintana va fer bandera de la independència. Així, en la presentació de ‘Sota una estrella’ va recordar que quan la van fer,molts van relacionar la cançó amb l’estelada i el grup sempre ho havia negat: ‘El públic, però, sempre és més intel·ligent que nosaltres’. També va aprofitar la presentació de ‘Guerra’, una versió de Bob Marley, per reivindicar la necessitat que ‘aquest país petit’ vagi junt i aconsegueixi ser una sola veu.
Un record especial per en Ninyín
Un dels moments més emotius del concert va ser quan el grup va recordar el guitarrista de la banda Joan Cardona ‘Ninyín’, que va morir-se el 2002, en interpretar ‘Seguirem somiant’. Una cançó que van compondre cinc anys enrere com a homenatge al ‘Keith Richards’ català.
Deprés de vint-i-una cançons i cinc bisos, el grup encarava la recta final del concert (agraint el públic amb un ‘Bona nit, ben parits’) i arribava l’esperada ‘L’Empordà’. El públic esclatava de nou amb una de les cançons que forma part de l’imaginari col·lectiu d’aquest país. I per acomiadar un concert apoteòsic, el primer de tres consecutius al mateix recinte, el grup va triar ‘Podré tornar enrere’, segurament el títol més addient per cloure una nit màgica com la que es va viure ahir al palau Sant Jordi.
