09.09.2011 - 11:38
L’historiador Josep Termes i Ardèvol (vídeo) s’ha mort a la matinada d’un càncer. Catedràtic d’història contemporània de la Universitat Pompeu Fabra i catedràtic emèrit de la Universitat de Barcelona, va ser honorat amb la Creu de Sant Jordi el 1990 i amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes el 2006. Termes era el gran especialista en la història del moviment obrer català dels segles XIX i XX i de l’anarquisme. El seu últim volum publicat, el juny d’enguany a l’Avenç, fou la ‘Història del moviment anarquista a Espanya (1870-1980)’. També va escriure: ‘Anarquismo y sindicalismo en España: la primera Internacional (1864-1881)’ (1972), ‘El nacionalisme català. Problemes d’interpretació’ (1974), ‘Les arrels populars del catalanisme’ (1999), ‘Històries de la Catalunya treballadora’ (2000) i, el 2009, ‘Resum de la història del catalanisme’…
Josep Termes, fill de pagesos pobres emigrats a Barcelona,, nat el 1936, va militar al PSUC fins al final del franquisme, quan va donar-se’n de baixa en constatar ‘que deixava de ser un partit obrer portat per obrers’ i hi entraven els ‘nois de casa bona a manar’. L’any 1966 la Universitat de Barcelona el va expulsar per motius polítics i el 1968 es va integrar a l’equip que va formar la Universitat Autònoma de Barcelona. Entre el 1982 i 1991 va ser catedràtic d’història contemporània de la Universitat de Barcelona i de la Universitat Pompeu Fabra. També va ser membre de l’Institut Universitari Jaume Vicens Vives.
Josep M. Muñoz: ‘La seva és una trajectòria a contracorrent’
L’historiador Josep Maria Muñoz, director de la revista d’història L’Avenç, que li va fer la darrera llarga entrevista, recorda que era un home molt vital, que li agradava molt la vida i que de la malaltia no en volia parlar gens, encara que no la defugia. ‘Recordo fa molts anys que quan va tenir el termer fill el vaig trucar per felicitar-lo i li vaig dir, ‘bé ara potser que paris’, i ell em va respondre: ‘És la vida la que t’ha de parar’.
Continua Muñoz: ‘La seva és una trajectòria a contracorrent, i en aquest sentit és la seva gran aportació i va jugar un paper molt important: malgrat participar de la tradició d’historiadors progressistes en l’antifranquisme (va ser militant del PSUC i fundador de la revista Recerques), una tradició que venia de Vicens Vives i després de Pierre Vilar, ell se’n va separar per reivindicar les arrels populars del catalanisme polític. Aquesta actitud anava molt lligada a la seva vida, perquè era un home completament vinculat al món popular, a les seves arrels pageses, a la sev a vida de barri.’
Mascarell: ‘Amb Termes vam aprendre a llegir la història del nostre país’
El conseller de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell, ha parlat de Termes com a un referent per a molts historiadors i molts ciutadans de Catalunya. ‘Amb Josep Termes varem aprendre a llegir la història del nostre país des del moviment obrer, en clau nacionalista, amb el rigor i l’estima pel passat que sempre va mantenir en la seva feina’, ha dit el conseller, que també ha agraït les col·laboracions de l’historiador a la revista ‘Avenç’, publicació que Mascarell i el promotor cultural Oriol Regàs van fundar l’any 1977.
Historiador de la societat
En motiu del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, Josep Termes Termes va parlar de la seva concepció de la història i de la seva trajectòria. Va dir que sempre havia intentat fer història de la societat. Per ell la història no era determinista: ‘La història és indeterminada, depèn de molts factors, és una esfera multidireccional. Així ha estat la meva recerca i ho he fet a contracor dels deterministes que tan han abundat en aquest país. En la interpretació de la història he tendit a no minusvalorar la literatura, els costum, la cultura popular… Per exemple, tinc una biografia política de Samitier, el jugador de futbol del Barça. Perquè jo crec que no es pot entendre la història de Catalunya sense l’església catòlica (i ho diu un no creient), però tampoc sense l’anticlericalisme i la maçoneria’.
En el context del Premi d’Honor, l’historiador va resumir els temes de recerca que va treballar al llarg de la seva trajectòria: ‘la vertebració del moviment obrer del 1840 al 1939; l’aparició del moviment federal com una de les primeres manifestacions del particularisme català; la història del catalanisme vist com un moviment múltiple i on hi conflueixen sensibilitats diferents; i en certa manera dos períodes curts però intensos i apassionants que han suposat dos fracassos del catalanisme: el sexenni revolucionari (1868-1874) i la Segona República (1931-1936).’
Una biblioteca única
Josep Termes va bastir una biblioteca amb 30.000 volums única al món, amb peces úniques i tan simbòliques com un disc que narra l’afusellament de Ferrer i Guàrdia, l’any 1909, volums signats per Pi i Maragall, fulletons anarquistes dels anys vint… Aquesta biblioteca és única, entre més coses, pels cent títols i escaig sobre estudis de la premsa; pels llibres dedicats als moviments polítics i socials propis del país o que hi han tingut presència; per molts llibres publicats a l’exili des del 1939; per la col·lecció de revistes d’època i la de làmines, cartells, auques, postals, cromos… A més, conté les traduccions d’autors russos i soviètics d’Andreu Nin, publicades per l’editorial Proa els anys trenta. A princips d’aquest any, 25.000 volums es van traslladar al Museu d’Història de Catalunya. Però abans, Josep Termes va ensenyar la biblioteca, que ocupava tot un pis, a VilaWeb TV (vídeo).
