08.09.2011 - 11:23
En matemàtiques s’anomenen trivials les solucions (per exemple, d’una equació o un problema) que tenen una estructura molt simple, però que per complitud no poden ser ignorades.
Davant de molts dels problemes que aquestos darrers segles pateix la societat catalana, tot referint-se als de més actualitat, hom (si més no, jo) s’exclama de la quantitat de retòrica que omple el mitjans.
El català com a llengua vehicular de l’ensenyament, la capacitat financera de la Generalitat, que la Constitució del Regne d’Espanya i lleis que se’n deriven, i que els tribunals simplement apliquen, subordinen les lleis catalanes, la gestió dels ports i aeroports, la priorització europea de l’Eix Mediterrani, l’ús oficial del català a la Unió Europea i un llarguíssim etcètera (com que els diputats socialistes catalans puguin votar diferent que els espanyols), té solució trivial: cal dir-la, de tan trivial com és?
Trivial és també que aplicar-la està en les mans dels parlamentaris catalans i ja saben com: a què esperen?
Carles Solà, professor de la UAB
