31.08.2011 - 06:00
La reforma és un atac a l’autogovern en tota regla. Amb l’excusa de la Unió Europea colla encara més el sistema autonòmic i limita el finançament de les comunitats autònomes. Per una altra banda, aquesta iniciativa del PSOE i el PP certifica que mai no hi haurà una reforma constitucional en sentit federal, sinó en una línia centralitzadora. Els dos grans partits espanyols aprofiten el pretext dels imperatius de limitació de deute i de dèficit públic europeus per fer una reforma de caràcter centralitzador que, en el fons, és un avís a les comunitats autònomes amb personalitat nacional històrica i, especialment, a Catalunya.
L’aplicació concreta de la reforma requereix una llei orgànica i pot ser que no entri en vigor fins d’aquí a molts anys. Aquest fet demostra la contradicció d’haver-se de fer a corre-cuita i que no tingui validesa real fins d’aquí a deu anys, per exemple. Quin sentit té, fer la reforma amb tanta pressa. si no ha d’entrar en vigor fins d’aquí a tants anys? Només s’explica per l’oportunitat que han vist els dos partits espanyols en el context i en la conjuntura actual.
Una reforma constitucional requereix un procés deliberatiu que, en aquesta ocasió, no s’ha fet. Es tracta, per tant, d’una reforma retòrica que té per objectiu de calmar els mercats i de satisfer les exigències europees, com també de centralitzar l’estat i d’afeblir les autonomies en l’àmbit financer.
Vam assistir fa uns quants anys a la retallada de les aspiracions d’autogovern polític català amb la liquidació de tot avenç previst per l’estatut, i ara arriba la retallada de la capacitat financera. De fet, això que ha passat amb les caixes catalanes ja era un primer pas. L’estat ha decidit que després de liquidar l’estatut ara era el moment de liquidar el poder financer de Catalunya. Després d’això, l’autonomia pararà sota mínims.
Sorprèn que els portaveus de l’espanyolisme del PSOE i del PP hagin apel·lat al cas alemany per justificar la incorporació d’aquesta modificació a la constitució espanyola. Cal tenir en compte que la constitució federal alemanya marca un límit al dèficit fiscal entre estats al costat de la limitació del dèficit públic. Però aquesta qüestió no sembla que interessi els nostres veïns espanyols.
La suma de la limitació del dèficit públic i de l’espoliació fiscal desbocada ens deixa un panorama de futur poc engrescador, que difícilment es pot superar amb nous pactes i petits retocs de les lleis. La situació resultant d’aquesta asfíxia premeditada és l’evaporació, encara més, del benestar social.
Hèctor López Bofill, professor de dret constitucional de la UPF
(Opinió telefònica recollida per VilaWeb.)
