30.08.2011 - 06:00
Hom estima que hi ha gairebé mil cinc-cents milions de musulmans, quasi una cinquena part de la població mundial, van acabar ahir el ramadà. En parlem amb l’arabista i periodista Jordi Llaonart, que en la darrera entrada al seu bloc ens dóna una visió interessant del ramadà explicant el curiós paper de la televisió durant aquest mes. I hi annexa alguns anuncis que fan broma de les tradicions musulmanes.
Quin paper té la televisió durant el ramadà?
En els països musulmans, pràcticament tothom respecta el dejuni. Per això, la gent, quan plega de treballar i arriba a casa, té una estona abans no pot menjar. Per tant, mentre paren taula i fan el menjar, les famílies obren la televisió. Després de l’àpat, es fan sobretaules llarguíssimes durant les quals la televisió està oberta. Com que la televisió és encesa tantes hores, totes les cadenes aprofiten per fer grans estrenes. Treuen culebrots i hi ha molta gent que s’hi enganxa. També fan sèries històriques en àrab clàssic, programes d’humor, magazins i programes de música.
Quina mena de programes d’humor?
La gent també té sentit de l’humor, com a qualsevol lloc! A nosaltres ens crida l’atenció perquè vivim en una societat a-religiosa i laica i ens sembla que si sentim parlar de religió serà de manera seriosa. Ens costa entendre que es pugui fer broma de la religió. La festa té lloc sobretot a partir del vespre, les nits són llargues plenes de converses i de passejades. Hi ha temps per pregar però també per fer broma.
Ahir va ser l’últim dia del ramadà… s’hi fa res especial?
L’últim dia no, però l’endemà sí. Avui, després del ramadà, a tots els països se celebra entre un i tres dies d”Aid al Fitr’, una festa en què les famílies senceres es troben per dinar. Són dies de festa nacional, la gent no va a treballar.
Ha estat un ramadà com els altres, malgrat les revoltes de la primavera àrab?
Sí, llevat dels països en conflicte. Al món àrab hi passen tantes coses cada any… Ara bé, segur que a moltes mesquites i programes de televisió han pregat per les víctimes que han mort a causa de la repressió dels dictadors. El ramadà sempre és un mes especial. És un mes de germanor, com el nadal aquí. Segur que hi ha hagut temps per la reflexió de tot el que ha passat en molts països àrabs.
