Lliçons sobre Josep Maria de Sagarra

El professor de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) Narcís Garolera, va dissertar sobre el poeta, dramaturg, novel·lista i periodista Josep Maria de Sagarra (1894-1961), en un homenatge de la Universitat Catalana d’Estiu (UCE). Va parlar de la seva obra multiforme, de la seva vida accidentada per la guerra, per l’exili i per la marginació de l’acadèmia. Va recórrer l’univers sagarrià servint-se de fragments de poemes i pensaments; va subratllar la importància de la seva prosa i de les seves memòries; finalment, va demanar de revalorar-lo i de reconèixer-lo com un escriptor total de Barcelona i un dels millors escriptors catalans del segle XX. Heus ací un resum de la seva lliçó d’especialista a VilaWebTV.

També van participar en l’acte d’homenatge el president de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve, i Josep Maria Soler, abat de Montserrat. Esteve va dir que Sagarra havia entès ‘la vinculació de la llengua amb el poble; va fer, en unes circumstàncies personals que no eren fàcils, un acte de fidelitat a les arrels’.

I Josep Maria Soler va parlar de la personalitat i de l’ideari de Sagarra a partir d’una obra tan significativa com ‘El poema de Montserrat‘, accessible des del servei de llibreria gratuïta de Google. De fet, Garolera, per il·lustrar el catalanisme de Sagarra, ja havia explicat que, els anys quaranta, en col·laboració amb el seu amic, escriptor i polític, Maurici Serrahima, havia participat activament en el bàndol aliat: ‘No eren tasques d’espionatge, però sí que va ajudar els aliats des del British Council.’