23.08.2011 - 11:08
El president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, que defensa avui al congrés en un ple extraordinari les últimes mesures anticrisi aprovades divendres al consell de ministres (en directe), ha proposat de modificar la constitució per fixar un màxim de dèficit i de despesa pública per a tota l’administració.
La constitució ha estat intocable en aspectes que afecten directament el nostre país, com la llengua o el finançament, i ha servit d’argument per a retallar l’estatut. Per tant, obrir ara la porta de la constitució per fixar un sostre de dèficit no sembla pas que hagi de facilitar cap canvi positiu, com avisava a VilaWeb la degana d’Economia de la UB Elisenda Paluzie, ‘obrir el meló de la reforma de la constitució es podria aprofitar –pensant en Catalunya, que ja té un dèficit històric en la relació amb Espanya– per acabar de tancar la qüestió autonòmica al màxim i per acabar-nos d’escanyar’.
El portaveu de CiU, Josep Antoni Duran Lleida, ha vist amb bons ulls la mesura de modificar la constitució i no ha fet cap referència a la retallada de l’estatut que va propiciar el text, tot i que ha avisat que per a tot canvi caldrà estudiar-ne la lletra petita. El cap de l’oposició, Mariano Rajoy, ha dit que el seu grup hi donarà suport, tot i que ha recordat que ell mateix ja va fer aquesta proposta i que el grup socialista s’hi va oposar.
La rebaixa de l’IVA en la compra d’habitatges nous
Pel que fa al decret que el govern espanyol vol aprovar avui, que inclou la reducció del 8 al 4% de l’IVA per la compra d’habitatges nous fins a finals d’any i una racionalització de la despesa farmacèutica, CiU i PP ja han avisat que s’abstindran i, per tant, es validarà el decret. El PNB, ERC i ICV han dit que hi votaran amb contra.
Aquest decret vol, d’una banda, reduir l’IVA en la compra d’un habitatge nou del 8% al 4%. El govern ho justifica per la necessitat de rebaixar l’estoc actual, però diu que es tracta d’una mesura excepcional i que només s’aplicarà fins al desembre.
‘A llarg termini volem potenciar el mercat de lloguer’, va dir la ministra Salgado, però va afegir: ‘Hi ha un gran estoc d’habitatges nous en mans d’entitats financeres i aquesta mesura servirà per a reduir aquest estoc, augmentar la liquiditat de les entitats que com a conseqüència podran donar més crèdit; i, pel que fa al govern, com que això activarà la venda d’habitatges, augmentarà la recaptació, perquè una casa que no es ven té un IVA del 0%’.
Blanco va explicar, també, que aquesta mesura havia sorgit de les reunions que darrerament el govern ha mantingut amb les entitats financeres per tractar aquesta qüestió. I va dir que ajudaria a ‘reactivar el sector de la construcció, el més perjudicat per la desocupació’, argüint que les entitats tindran més liquiditat per invertir en nova construcció ‘allà on realment faci falta’.
Modificació de l’impost de societats
La modificació de l’impost de societats afecta les grans empreses, aquelles amb una facturació superior als vint milions d’euros. Aquestes empreses hauran d’avançar una part del pagament d’aquest impost. En concret, amb la reforma s’eleva el percentatge dels pagaments fraccionats. Aquest percentatge passa del 21% al 24% per a les empreses amb un xifra de negoci d’entre els 20 i el 60 milions, i del 21% al 27% per a les que facturin més de seixanta milions.
Actualment aquestes empreses tenen l’obligació de fer tres pagaments fraccionats corresponents a aquest impost (a l’octubre, al desembre i a l’abril). Cadascun d’aquests pagaments representa al voltant d’un 21% de la xifra total que s’estima que cada empresa haurà de pagar en funció dels seus beneficis. Al juliol de cada any es liquida l’exercici i es fa el pagament de les quantitats restants. Amb aquests canvis, per tant, les empreses acabaran pagant el mateix, però hauran d’avançar més diners en aquests pagaments fraccionats. El govern espanyol, que preveu recaptar 2.500 milions d’euros en pagaments avançats, insisteix que no es tracta en cap cas d’una modificació ‘substancial o estructural’, però el cert és que afecta de manera directa la liquiditat de les empreses. La patronal, de fet, ja ha criticat la mesura.
Reducció de la despesa farmacèutica
Pel que fa a la despesa farmacèutica, el govern espanyol vol estalviar-se 2.500 milions d’euros més mitjançant la prescripció de medicaments genèrics, per principi actiu. Segons la norma, el metge prescriurà cap marca; i la farmàcia, que rebrà el pacient amb una recepta que només inclourà el principi actiu, tindrà la obligació d’oferir, en primer lloc, el medicament més econòmic dels que que responguin a aquell principi. El decret també inclou mesures de recompensa per a les farmàcies ‘rurals i en zones deprimides’ amb baix volum de negoci.
ICV i ERC acusen el govern de beneficiar els bancs
Per la seva banda, el portaveu d’ERC al congrés, Jordi Tardà, ha criticat la rebaixa de l’IVA en la compra d’habitatge nou argüint que és una nova ajuda als bancs i que no és una estratègia gens bona la de reactivar l’economia a través del sector de la construcciól. En una línia similar es va expressar va dies la portaveu d’ICV, Laia Ortiz, que va acusar el govern espanyol de manca de valentia per reduir l’IVA a causa de ‘la demanda de les entitats financeres i les promotores’, i va dir que el govern s’hauria d’haver ‘quedat amb una part de l’estoc d’habitatge de les entitats financeres quan es van donar milions d’euros als bancs, fer una veritable política pública i tenir reserves d’habitatge social’.
Els col·legis de farmacèutics, per la seva banda, ja han lamentat les mesures, i han criticat que, ‘una altra vegada, exclusivament en la retallada de la despesa de medicaments’, sense considerar l’impacte negatiu per a la indústria farmacèutica.
