18.08.2011 - 06:00
Necessitàvem una proposta de política fiscal coordinada i més unitària. I la idea de Merkel i Sarkozy, de donar més competències a la Unió Europea en els afers fiscals, va en aquesta línia i ajudarà a la recuperació econòmica. És important que dos dels principals constructors de la zona euro, França i Alemanya, prenguin mesures econòmiques i polítiques comunes per tal de tranquil·litzar els mercats. Però la qüestió clau és la dificultat de portar-les a terme.
Per exemple, que la constitució de cada país inclogui una limitació del dèficit fiscal, serà complicat. La d’Espanya, per exemple, es va fer de tal manera que reformar-la requereix un procés molt complicat. A més, obrir el meló de la reforma de la constitució es podria aprofitar –pensant en Catalunya, que ja té un dèficit històric en la relació amb Espanya– per acabar de tancar la qüestió autonòmica al màxim i per acabar-nos d’escanyar. Cal estar ametents.
Sobre els alts-i-baixos de les borses, cal tenir en compte que sobrereaccionen. A curt terme, no es poden cercar respostes racionals a aquests moviments perquè són molt volàtils. Es mouen per expectatives i amb l’economia globalitzada és important prendre mesures com ara la de limitar que es puguin fer compres al descobert. Això, i no perdre la perspectiva, és important.
La facilitat dels moviments financers pot desestabilitzar-ho tot. És veritat que la situació econòmica de fons no és bona, però els mercats financers sovint l’empitjoren. Per això, les reaccions de les borses s’han de relativitzar.
La importància de la unitat franco-alemanya
Europa encara és lluny dels EUA, on els estats federals tenen moltes competències, però on també és fàcil de fer una política econòmica coordinada. A Europa, la situació política i econòmica de cada estat, tan diferent, ho complica.
Ara, si Alemanya i França es posen d’acord, la resta anirà seguint. La reunió entre Sarkozy i Merkel torna als anys forts de la construcció europea, amb dirigents com Helmut Köhl i François Mitterrand, que es creien el projecte i que posaven els interessos de la Unió Europea davant els afers interns.
És important de recordar que Alemanya, amb l’entrada de l’euro, va renunciar a una de les seves institucions tòtem: el Bundesbank, una institució de prestigi que duia a terme una rigorosa lluita contra la inflació. I és que Alemanya, en el període d’entreguerres, va viure unes crisis d’inflació molt greus que la van traumatitzar. El Bundesbank va cedir la sobirania al Banc Central Europeu en canvi de vigilar la inflació. Per tant, el BCE és diferent de la Reserva Federal dels EUA, que treballa per afavorir el creixement econòmic.
El BCE es dedica, sobretot, a controlar la inflació; per tant, canviar-ne les funcions, de manera que ara emeti eurobons, és complicat. Abans de donar tot el poder al BCE, cal que els estats es comprometin a fer els deures en política fiscal i que es coordinin. Com deia, Alemanya ja ha fet sacrificis en pro de l’euro i no és just exigir-li ara, mentre hi ha estats que no fan els deures, que promogui l’emissió d’uns eurobons que no la beneficien gens.
La difícil situació econòmica
És difícil i massa aviat per saber si les mesures que han proposat Merkel i Sarkozy seran útils. La situació econòmica és realment complicada; hi ha una frenada molta forta del creixement a tota la zona euro. I hi ha el risc que ens trobem a les portes d’una nova recessió. No es pot preveure què passarà a les borses; les dades que hi ha de l’economia real no són bones. Ve una època difícil, probablement és la crisi més greu des de la del 29. La novetat? L’economia és totalment globalitzada i allò que passa als EUA i els riscos que comença a haver-hi a la Xina poden ser determinants. No en sabem prou de calcular els efectes que pot tenir per tot el món un moviment concret en un punt determinat. No ens en sortirem pas d’un dia per altre.
Ara, això sí, de moment les decisions que es van prenent a escala europea van en la bona direcció.
Elisenda Paluzie, degana de la Facultat d’Economia de la Universitat de Barcelona
(Comentari recolllit telefònicament per la redacció de VilaWeb)
