Cinc anys d’un estatut oblidat

El 9 d’agost del 2006 va entrar en vigor l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Cinc anys després, resta oblidat i fora de l’agenda política. Els recursos contra un seguit d’articles de l’estatut han encallat algunes lleis i la sentència (pdf) del Tribunal Constitucional, publicada el juny de l’any passat, va declarar-ne inconstitucionals catorze articles (amenaçant així, entre més coses, la immersió lingüística). La resposta ciutadana va ser una de les mobilitzacions més importants de la història recent, que es convertí en un clam independentista.

Ara, després de cinc anys d’acaparar l’agenda política, l’estatut ha deixat de cotitzar. I, a pocs mesos de les eleccions espanyoles, encara menys.

Una de les finalitats de la reforma de l’estatut era d’assegurar un model just de finançament. El fracàs ha estat total. Per això, des de fa temps ja hi ha qui demana un sistema de concert econòmic o, simplement, la independència.

L’estatut relegat també havia de consagrar més reconeixement nacional i acréixer les competències del govern de la generalitat, objectius que tampoc no s’han assolit. De fet, la sentència mutiladora del Tribunal Constitucional (que imposa l’espanyol com a llengua vehicular, a banda el català) ha estat la base de tres sentències del Tribunal Suprem que obliguen la Generalitat a fer servir l’espanyol com a llengua vehicular a l’escola. Un pas enrere, doncs, que amenaça el sistema d’immersió lingüística. Amb la mateixa base han estat recorregudes les lleis del cinema, de consultes, d’acollida i el codi de consum.

Fa un any i escaig que el president del govern espanyol es va comprometre a recuperar les restes de l’estatut retallat pel TC. Però d’aquella promesa, no se n’ha sabut mai més res. I ara, tres mesos abans de les eleccions espanyoles avançades, encara és menys probable que el govern espanyol mogui ni un dit per reparar aquest greuge.