08.08.2011 - 06:00
Aquests darrers mesos s’han constituït centenars de xarxes de suport per a impedir desnonaments per no-pagament de la hipoteca. La més veterana és la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) de Catalunya, que ja ha aconseguit d’aturar-ne seixanta-set i, en molts casos, alternatives perquè els afectats no es trobessin sense casa. Com que a l’agost els jutjats fan vacances, no hi haurà desnonaments aquest mes, però la PAH diu que cada dia hi ha quaranta execucions hipotecàries i ja es prepara per assistir molts afectats a partir de l’1 de setembre mateix. Des de fa més de dos anys també treballa perquè es modifiqui la llei hipotecària i inclogui la dació en pagament.
Alternatives al desnonament
Fa mesos que els mitjans de comunicació parlen de mobilitzacions per a impedir els desnonaments, com ara la de suport a un veí del Clot que va portar cua per l’actuació violenta dels Mossos d’Esquadra. I tanmateix, ben poca gent sap que abans d’arribar a aquest extrem hi ha hagut converses amb jutges, bancs i agents socials per a cercar una solució alternativa. Si, malgrat els intents, l’execució hipotecària tira endavant, la xarxa de suport es mobilitza per mirar d’impedir el desnonament efectiu.
La majoria de vegades l’alternativa oferta als afectats és un habitatge social. També hi ha hagut casos en què l’entitat bancària ha fet una oferta adequada a la situació socioeconòmica dels afectats. És el cas de Mostapha Baughlala, veí de Terrassa, avalat per un centenar de manifestants: Unnim, l’entitat creditora, va deixar-lo viure amb la família al seu pis del barri de Montserrat en canvi d’un lloguer raonable.
La portaveu de la PAH, Ada Colau, explica que, quan hom els demana ajuda, estudien el cas detingudament i tan sols es mobilitzen en casos de residència habitual i de deutors de bona fe, quan l’afectat ha deixat de pagar per una causa sobrevinguda. Colau és molt clara: ‘Nosaltres defensem el dret d’habitatge per sobre l’especulació.’ I no solament estudien la situació del desnonat, sinó també la del propietari: ‘No és pas igual el cas de qui té un pis amb què paga la hipoteca del pis on viu, que el d’una gran immobiliària.’
La dació en pagament
N’hi ha molts que opinen que no és just que, si et fan fora de casa, hagis de continuar devent al banc. Per això són partidaris de canviar la llei hipotecària de manera que, cedint el pis, es redimeixi el deute. La crisi ha fet que siguin moltíssims els qui es troben en aquesta situació i que el debat sigui més viu que mai. Per la PAH, la dació en pagament és el model més just, i el que s’aplica a la majoria d’estats de la Unió Europea. Té el suport de la Taula del Tercer Sector, UGT, CC OO, Unió de Consumidors de Catalunya, Observatori dels Drets Econòmics Socials i Culturals (DESC) i Confederació d’Associacions de Veïns de Catalunya.
La proposta es basa en un dictamen del DESC, que detalla les conseqüències que té per a les famílies el no-pagament de l’obligació hipotecària i que ofereix una comparativa amb la normativa europea sobre aquestes situacions.
Segons la PAH, no és correcte que l’habitatge sigui una garantia del préstec dinerari i que, alhora, el préstec recaigui en la persona. És a dir, com que l’habitatge és una garantia, quan la persona no paga, el banc al cap d’un mes pot obrir un procediment d’execució que no té en compte la situació personal. Segons Colau, l’anomalia no s’acaba aquí; en efecte, si la persona ha deixat de pagar l’habitatge, aquest se subhasta i, si no surt, el banc se’l pot adjudicar pel 50% del valor de taxació fixat en el contracte. En aquest cas, l’afectat ha de pagar tot el deute no cobert del 50%, més interessos, més costos judicials.
Un moviment que creix
Gràcies a la labor d’aquesta plataforma, n’han sorgit de noves als altres territoris. Al País Valencià va constituir-se’n una a principi d’abril. I una de les portaveus, Ana Blanco, comenta a VilaWeb que al País Valencià era important aquesta xarxa de suport perquè hi ha gairebé tants desnonaments per execucions hipotecàries com a Catalunya. Per això segueixen un procediment força semblant: cada quinze dies es reuneixen i decideixen a qui donen suport.
Tant la plataforma catalana com la valenciana diuen que se’n gesta una altra a les Illes, i que hi donen suport i assessorament.
Colau revela que, al principi, una de les coses que més sorprenien era l’actitud dels afectats: en lloc d’irritar-se contra un sistema que protegeix les entitats financeres i els deixava al carrer, eren individus deprimits, amb sentiments de culpa i de fracàs personal. Per això la PAH s’esforça, d’antuvi, a donar confiança als afectats i a ajudar-los a impedir el desnonament segons un protocol d’actuació.
Molts grups relacionats amb els ‘indignats’ també abonen els moviments per a impedir els desnonaments. Les portaveus, tant de la plataforma catalana com de la valenciana, han assegurat a VilaWeb que, gràcies a la interacció mútua, les seves demandes s’hagin fet sentir a molts més àmbits.
