29.07.2011 - 06:00
Com a bon pedagog, Miquel Àngel Essomba és partidari de recórrer a l’educació i a la cultura per combatre el discurs en contra de la diversitat de l’extrema dreta. El director del Centre Unesco de Catalunya creu que la prohibició dels partits d’extrema dreta no és una bona opció perquè pot crear un cert victimisme i, fins i tot, reforçar-ne el suport i l’adhesió. També és professor agregat de la Universitat Autònoma de Barcelona.
L’extrema dreta té cada vegada més seguidors a Europa?
Sí, però no només hi ha un únic model d’extrema dreta, n’hi ha diversos. N’hi ha una d’activa, que pot arribar a desenvolupar atemptats com els de Noruega, i n’hi ha una altra de més passiva, que no està organitzada. Són ciutadans i ciutadanes que mai no cometrien una agressió però en el subconscient consideren que la realitat social diversa és una anomalia que hauria de ser eradicada. Aquesta opinió l’expressen, només, o bé en cercles íntims o bé cada quatre anys en forma de vot de protesta a partits d’extrema dreta.
Com es pot canviar el subconscient d’aquests ciutadans?
Amb educació i cultura, perquè en el fons el problema és la negació de la diversitat. Si ens hi fixem, els partits d’extrema dreta no només neguen el multiculturalisme sinó que també són sexistes, tenen poques dones al capdavant, homòfobs, adversos a la diversitat biològica, tenen unes determinades idees fonamentalistes… Tot plegat no és una casualitat. El públic al qual s’adrecen rebutja tot allò que fa olor de diversitat perquè significa una amenaça per a ells. Des de l’àmbit de l’educació, cal desconstruir aquest axioma que es troba en el fons de la seva mentalitat. Cal donar-los capacitat crítica perquè es qüestionin totes aquestes idees.
Aquesta educació també serveix per als grups organitzats d’extrema dreta?
En aquests casos podem fer-hi ben poca cosa… Tenen comportaments molt sectaris i rebutgen des del principi l’educació i la cultura. Als seus votants, però, sí que se’ls pot explicar que la realitat és molt complexa i se’ls pot educar en una mirada global. El problema és que no naixem amb aquesta mirada, cal formar-la.
Com és que no naixem amb aquesta mirada global?
Perquè, evolutivament, els éssers humans naixem amb un cervell molt més programat per buscar les diferències que no per buscar les similituds. Per al nostre cervell és molt més complex trobar elements que es relacionen que no pas que es distingeixen. Davant d’aquesta tendència natural, des de la cultura hem de tenir la capacitat de crear una forma diferent de relacionar-nos, acceptant la diversitat.
Quines serien les eines concretes per a educar en la diversitat?
Una de fonamental és la de modelatge, perquè els humans aprenem per imitació. És a dir, cal positivar totes les idees prederminades: que al Liceu no només s’hi facin òperes sinó espectacles contemporanis de qualitat. D’altra banda, cal dotar els nens de capacitat crítica; a l’escola s’ha de debatre sobre l’actualitat. També és molt important el paper que hi juguen les famílies, tot i que per això cal una bona condició social.
Precisament en una situació de crisi com l’actual creixen els discursos xenòfobs…
Sí, hi ha un grup de ciutadans reconvertits a l’extrema dreta a causa d’aquesta situació. En una Europa que trontolla, la realitat diversa és l’ase dels cops. Per combatre aquesta tendència s’ha de treballar en positiu. Tanmateix, l’educació positiva no serveix de res si no es complementa amb totes les armes de la llei possibles per excloure els grups d’extrema dreta. Quan hi ha partits que vulneren els drets humans amb el seu discurs i les seves propostes cal que la justícia els persegueixi i s’apliqui el codi penal.
Ets partidari de prohibir aquests partits?
No, perquè pot crear un cert victimisme i, fins i tot, reforçar-ne el suport i l’adhesió. Potser no els dotaria de recursos econòmics i perseguiria els comportaments delictius tipificats que puguin tenir. Prohibir no serveix de res si no s’educa la mirada global i positiva que dèiem.
