29.07.2011 - 06:00
El Consell de Mallorca va aprovar ahir el tancament de Ràdio i Televisió de Mallorca. Amb els vots a favor del PP i els contraris del PSIB i la coalició PSM-IV-EM, el ple va donar el vist-i-plau a la proposta presentada a corre-cuita pel PP per declarar d’interès públic el començament dels tràmits per tancar Televisió de Mallorca i Ona Mallorca. En parlem en aquesta entrevista amb el coordinador de l’Obra Cultural Balear, Tomeu Martí, que explica ‘el buit important’ que deixarà el tancament.
– Quin impacte tindrà el tancament de Ràdio Televisió de Mallorca en el panorama comunicatiu de les Illes?
Encara passaran uns mesos fins que no es faci efectiu del tot el tancament, tot i que ara mateix hi ha alguns contractes que acaben i que no es renovaran. Quedarà un buit important, en diversos aspectes. Per exemple, en la informació de proximitat; Televisió de Mallorca havia recollit una mica la feina de totes les televisions locals que havien anat sorgint als municipis de Mallorca. Aquest nivell d’informació més proper i més arrelat a cadascun dels municipis desapareix. També desapareix una de les poques ofertes cent per cent en català que hi ha a les Balears, perquè ara quedarà IB3 i les quatre emissores de la CCMA que arriben a les Illes. La resta són canals en castellà, amb alguna anècdota en català, com en el cas de TVE. A nivell lingüístic implica una reculada important.
– I des del punt de vista dels continguts?
També, perquè Televisió de Mallorca havia fet una tasca de recuperació de la memòria històrica. I en altres àmbits, amb l’Obra Cultural havíem participat en un projecte sobre la música de les Illes Balears que també programa ara el 33. La tasca de Televisió de Mallorca i d’Ona Mallorca complia molt bé la feina de servei públic. Ara quedarem orfes de tot això.
– Havíeu qualificat el tancament com una venjança del PP. Per què?
Perquè Televisió de Mallorca havia estat un mitjà de comunicació plural, obert i de vocació de servei públic, i havia estat un dels mitjans importats en la denúncia del casos de corrupció vinculats a la política, amb reportatges que havien denunciat amb noms i llinatges polítics corruptes. A més, també havia fet feina en la recuperació de la memòria històrica, amb una sèrie de programes especials sobre el franquisme.
– Heu començat a plantejar iniciatives per fer una nova televisió que cobreixi en part el buit que deixi Televisió de Mallorca. En quin punt us trobeu?
Vam convocar una assemblea oberta per decidir com fer-ho, i van sorgir tot de propostes. Una va ser crear una plataforma d’entitats i partits polítics, que ara comencem a fer. I una altra era estudiar les alternatives al tancament de Televisió de Mallorca. Fem coses a diversos nivells amb la idea que acabi essent un mitjà de comunicació que cobreixi, en la mesura del que sigui possible, la falta de Televisió de Mallorca.
– Qui serà l’encarregat de dur a terme aquest nou projecte. Entitats, empreses?
Ara ho estudiem. De moment s’hi ha implicat una televisió que emet per internet i que es diu Barri TV, de Palma. Veurem quines són les fórmules, els costos i la necessitat d’ingressos en cadascuna de les fórmules. Som en la fase d’elaboració dels projectes per a poder-los avaluar.
– Aquesta setmana el govern de Bauzà ha presentat la modificació de la Llei de la funció pública perquè el català no hagi de ser requisit per a ser funcionari. Quines conseqüències pot tenir?
És un cop molt dur a la llengua catalana i als seus parlants. Si això s’arriba a convertir en llei retrocedirem molt en el temps i deixarem enrere molta de la bona feina que s’ha fet en la normalització lingüística. Serà l’atac més greu contra la llengua catalana en la democràcia, des de l’any 1976. Els que continuen patint discriminació som els catalanoparlants. I és evident que a la pràctica perjudicarà el nostre dret teòric de dirigir-nos a l’administració en català. Va contra la idea d’igualtat que hi ha a la constitució espanyola, contra l’estatut d’autonomia. Si arriba a convertir-se en llei serà una agressió gravíssima, i farem tot el que estigui al nostre abast per impedir-ho, amb denúncies als tribunals que corresponguin, en fòrums internacionals… És una llei més pròpia de la Sud-àfrica de l’apartheid que d’un sistema democràtic europeu. Té una idea colonial: la llengua de fora és més important que la dels indígenes.
