29.07.2011 - 06:00
Un dels plats forts del Festival Castell de Peralada arriba aquest darrer cap de setmana de juliol amb l’òpera ‘Orfeo ed Euridice‘, produïda pel mateix certamen en col·laboració amb el Theater and der Wien i el Teatro Solís de Montevideo.
Els responsables del festival han seleccionat l’espectacle líric per celebrar dels 25 anys d’existència, i alhora també ‘entroncar amb la tradició pròpia i amb l’aportació dels autors i grups catalans a l’òpera’. La Fura dels Baus, per mitjà de Carlus Padrissa, hi posa l’escenografia, l’orquestra BandArt, la música, i el Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana, l’acompanyament a les tres actrius protagonistes. A més, la voluntat ha estat de fer una ‘proposta innovadora’ per al públic del festival i, en aquest sentit, l’aportació de La Fura dels Baus reflecteix l’esperit transgressor que impregnarà l’espectacle. ‘Orfeo ed Eurice’ es representa el 29 i 31 de juliol.
Una posada en escena transgressora
La versió de C. W. Gluck, que ofereix a Orfeo una segona oportunitat després que aquest hagi incomplert la promesa de no mirar Eurice als ulls -la història s’interpreta com una metàfora dels límits de la creació artística-, és la tessitura que serveix a Carlus Pardissa per construir l’escenografia de l’espectacle.
Padrissa col·loca l’orquestra dins l’escenari, de manera que no només toca sinó que esdevé actor a l’obra. La lira d’Orfeo serà, sobre l’escenari, un gran instrument format per 40 músics, cadascun dels quals és una corda, segons ha explicat el propi Padrissa.
BandArt i el Cor del Palau, junts
Destaca també la participació de l’orquestra BandArt, dirigida pel violinista Gordan Nikolic, una formació integrada per músics provinents d’altres agrupacions internacionals de forma estable, i que es reuneixen poques vegades.
D’altra banda, el Cor de Cambra del Palau de la Música, amb Jordi Casas al capdavant, també participa en aquesta producció, com ja ha fet nombroses vegades a Peralada amb diferents muntatges. L’alicient afegit, en aquest cas, és que possiblement sigui el darrer espectacle en què Casas hi faci de director.
