18.07.2011 - 06:00
‘L’home del calendari‘, un llibre organitzat pels mesos de l’any, proposa un plec de relats, bona part dels quals estan entrellaçats amb una trama que els connecta i que té un desenllaç. ‘Amb aquest final el llibre es converteix gairebé en una novel·la. O també podria dir que és una novel·la amb relats inserits’, explica l’autor, Carles Bellver. Però és que al mateix temps, apareixen una sèrie d’informacions reals que també s’insereixen en la ficció i que se sumen a la complexitat del platejament (que no és complexitat de lectura). ‘El llibre pren la realitat per construir la ficció, o també podria dir-ho a l’inrevés, pren la ficció per paliar la realitat. Perquè Beauvoir escriu per lluitar contra les adversitats de la realitat.’ ‘L’home del calendari’ no és un llibre lineal, és ple de clucades d’ullet al lector, de jocs literaris, de barreja de gèneres etc. Tot això el fa un llibre complex i desacomplexat.
Qui és Charles Beauvoir?
‘L’home del calendari’ (ed. Tria Llibres) comença amb un pròleg en primera persona on l’autor es dirigeix al lector per explicar-li que el 2007 va anar a la Fira del llibre de Frankfurt i que havia aconseguit traduir a l’hongarès el seu recull de relats ‘La vida canina’ (efectivament el llibre anterior de Carles Bellver és aquest). I que, coincidint amb aquesta traducció, havia rebut un paquet de Charles Beauvoir, que li confiava els seus dietaris de l’època que va viure a Bordúria. Beauvoir és un personatge que ja apareix a ‘La vida canina‘, com a metge d’un psiquiàtric. Les notes que havia pres dels seus pacients, l’autor les havia utilitzat per a construir els relats que conformen ‘La vida canina’.
‘El llibre és 100% ficció, explica Bellver, començant pel pròleg, on dic moltes mentides. Forma part del joc de simalció que és la literatura: no vaig anar a Frankfurt ni ‘La vida canina’ s’ha traduït a l’hongarès. I com és força evident, Charles Beauvoir de fet sóc jo, Carles Bellver. I la ciutat on viu Beauvoir té molt a veure amb Castelló, que és la meva ciutat.’ Bellver ha publicat un escrit on mostra els punts de contacte entre tots dos llocs, ‘El gran Castelló bordurià‘. En el seu bloc, Bellver també aporta altres informacions referents al llibre, com les imatges que inspiren el calendari de ‘L’home del calendari’ o uns breus apunts biogràfics sobre Charles Beauvoir.
Carles Bellver és segurament el primer que va publicar un bloc en català. El seu ‘Diari de Tasmània‘ data del febrer del 2002, i també deu ser el primer o dels primers que es van llançar a l’aventura del wiki. I això perquè l’escriptor treballa a la Universitat Jaume I des de 1992, en l’aplicació de les noves tecnologies a l’educació. El 1993 va participar en la creació del primer servidor web de l’estat espanyol i va ser un dels autors de la primera publicació web en català, ‘Contes per a extraterrestres (1993-2000)’.
Una pila de relats fantàstics
L’obra literària de Bellver s’ha basat en el relat. Abans de ‘L’home del calendari’ (2011) i de ‘La vida canina’ (2005) havia publicat dos reculls més: ‘Allò que és meu’ (1993) i ‘El llibre de tòpics’ (2002). Amb ‘La vida canina’ (2005) Bellver ja va jugar a vincular pròleg i epíleg i a ‘L’home del calendari’ ha fet una passa més, lligant els relats i construint una trama. Però això no vol dir que el proper pas per a Bellver sigui escriure una novel·la. Per a ell té el mateix valor un relat que una novel·la. El que sí que considera és que la seva trajectòria literària va en progrés, dins una mateixa línia, que és la ficció fantàstica: ‘Sí, tots els meus llibres tenen aquest component fantàstic, no ho puc evitar. Tinc tendència a introduir la fantasia.’
‘L’home del calendari’ està farcit de referències literàries. És d’aquesta manera que a més del gust per l’escriptura es descobreix la passió lectora de l’autor: ‘Les referències literàries no són necessàries per a seguir els relats, però hi ha lectors a qui els agrada.’ Tots els autors que cita són del seu gust? ‘Lovecraft m’agrada però no el considero una influència, en canvi d’altres que cito sí que ho són, com Joan Perucho i Boris Vian. I sobre la passió lectora, doncs és el que m’ha portat a escriure i a voler ser com els meus escriptors admirats.’
