06.07.2011 - 10:54
Miquel Pairolí (Quart, el Gironès, 1955), escriptor i articulista, ha mort la matinada d’avui d’un càncer. La cerimònia de comiat serà demà a les quatre al Tanatori de Girona. Pairolí va ser articulista del diari El Punt des de la fundació el 1979. Els seus articles diaris a la secció ‘L’escaire’ foren dels més llegits del rotatiu. El 29 de maig publicava el darrer article d’opinió, ‘Teló‘, on s’acomiadava dels lectors explicant les seves voluntats i intencions com a columnista. Però, a més, Pairolí va bastir una carrera literària sòlida, amb dietaris i novel·les, sobretot. El seu darrer llibre, el dietari ‘Octubre‘, es va publicar la tardor passada a l’editorial Acontravent. La seva obra, que no es coneix prou, tanmateix és viva. Així ho demostra la imminent publicació en francès de la novel·la ‘El convit‘ per l’editorial Autrement.
La seva obra literària conté dietaris com ‘Paisatge amb flames’ (Columna, 1990) i ‘L’enigma’ (La Campana, 1999), i les novel·les ‘El camp de l’obra’ (La Campana, 1995), ‘El convit’ (La Campana, 1998), ‘El manuscrit de Virgili’ (La Magrana, 2004), ‘Cera’ (La Magrana, 2008)… També va conrear els assajos literaris i les biografies i va fer traduccions.
En la darrera columna d’El Punt, ‘Teló’, Miquel Pairolí mostrava i demostrava el seu nivell professional i humà. Escrivia: ‘En aquesta secció, que es va iniciar a El Punt juntament amb el segle, hem procurat combinar quatre ingredients: sentit crític, reflexió, memòria i una mica de voluntat d’estil, que vol dir escriure els mots amb ordre i ambició de claredat. Sentit crític perquè pensem que és inherent al periodisme d’opinió. Si no hi ha sentit crític envers el poder, els abusos, la intolerància, l’explotació, el fanatisme, el periodisme tendeix a les flors i violes, que fan molt goig als prats i jardins, però no a les planes d’un diari. Reflexió com a compromís amb el lector. El columnista ha d’aportar una idea, la seva, raonada i fonamentada, que estimuli la del lector, bé sigui a favor o en contra. La columna ha de ser una incitació al pensament i al diàleg, un element, humil si voleu, perquè el lector formi el seu punt de vista. Memòria, perquè lligar caps entre el passat i el present és una de les millors maneres per entendre el que va succeint. En la història ja està escrit gran part del que vivim.’
I acabava dient: ‘Avui dia, però, travessem temps molt adversos per al sentit crític, per a la reflexió i per a la memòria. Són tres bèsties negres per als poders que ara ens governen i que ens volen dòcils, emotius i oblidadissos. A partir d’aquests criteris, entesos com un principi deontològic, és a dir, com un deure moral i professional, hem escrit aquesta columna que ara abaixa el teló.’ Arran d’aquest darrer article, l’escriptor Màrius Serra li va dedicar la columna ‘El comiat de Pairolí‘.
