30.06.2011 - 20:00
Avui ha estat la darrera tarda que ha obert al públic la llibreria Pam de Nas, al número 30 de la rue des Grands Augustins de París (fotos). Aquesta minúscula (20 m2) i atapeïda (deu mil exemplars) llibreria en ple Barri Llatí s’havia especialitzat des de les acaballes de 1976 en llengües romàniques, amb especial atenció al català i l’occità. La raó del tancament és la intenció del propietari de l’immoble de triplicar el preu del lloguer del local, que fins ara era de vuit mil euros anuals. El llibreter Jean-François Coche, amb trenta-cinc anys d’ofici, s’hi resistia des d’en feia quatre, però finalment ha decidit abaixar avui la reixa quan la disputa ja s’ha traslladat als tribunals. Pam de Nas obria de dues del migdia a set del vespre, de dimarts a dissabte, i s’havia convertit en un indret de pelegrinació de catalans i occitans afeccionats a la lectura i a les tertúlies literàries amb Coche, un parisenc que es va enamorar de la cultura catalana els anys 1960 amb les primeres visites estiuenques al Principat.
Les ganes d’aprendre el català, lligades als estudis d’enginyer agrònom, el van empènyer a estar-se una temporada en una masia per fer-hi pràctiques agrícoles i per aprofundir la llengua. D’aquella experiència, no en va sortir un pagès, sinó el llibreter més expert a la capital francesa en llengua i literatura catalano-occitana. La seva tasca d’ambaixador i difusor cultural des de París es va reconèixer el 2006 amb la concessió d’una Creu de Sant Jordi, a mans del president Pasqual Maragall (foto).
Malgrat el reconeixement de fa cinc anys, Coche es lamenta en aquesta carta oberta de la indiferència que han mostrat tant la Delegació de la Generalitat a França (situada ben a prop de la llibreria, a l’antiga Maison de la Catalogne) com l’Institut Ramon Llull i el Centre d’Estudis Catalans de la Universitat de París-Sorbona, a qui ha intentat explicar la seva situació sense èxit. De fet, Pam de Nas no ha rebut cap subvenció ni ajut públic des que es va crear, ara fa més de tres dècades.
Les coses han canviat molt al Barri Llatí de París. Com Cloche mateix explicava el 2006 al periodista Octavi Martí, quan va engegar el negoci el barri era ple de llibreries especialitzades: ‘Per exemple, aquí al costat n’hi havia tres de dedicades als escacs. Que n’hi hagués una que s’ocupés dels llibres en català i occità no semblava cap bogeria.’ Trenta-cinc anys després, el preu del sòl a la cèntrica zona s’ha disparat i, ara sí, sembla una bogeria assumir un considerable augment del lloguer per a una petita llibreria ‘amb unes xifres de negoci anuals que no arriben a una dotzena de milers d’euros.’
