28.06.2011 - 06:00
Avui fa exactament un any de la publicació de la sentència (pdf) del Tribunal Constitucional (TC) sobre l’estatut català, amb quatre anys de retard i amb el mandat d’uns quants magistrats caducat. La descentralització de la justícia, la llei d’ús del català a les institucions espanyoles, la llei de vegueries, etc., són uns pocs exemples de lleis paralitzades.
Jurisprudència restrictiva
I no solament s’ha suspès el desenvolupament d’un estatut desprestigiat que sembla mancat d’interès polític i d’utilitat com a eina d’autogovern, sinó que la sentència ha generat jurisprudència restrictiva sobre aspectes bàsics com la llengua, la justícia i el finançament. De moment, les conseqüències més visibles d’aquesta jurisprudència s’han vist en les tres sentències del Tribunal Suprem obligant la Generalitat de Catalunya a fer servir l’espanyol com a llengua vehicular a les escoles, basant-se en la sentència del TC, que deia que tant el català com l’espanyol han de ser llengües vehiculars.
A més, tota llei nova que pugui infringir algun dels preceptes del TC pot ser recorreguda i, de fet, ja han estat objecte de recurs la llei del cinema (pdf), la de consultes, la d’acollida (pdf) i el codi de consum (pdf); totes esperen una sentència que pot deixar-les en no res. La majoria dels recursos fan referència a aspectes lingüístics: la priorització del català en la llei d’acollida i al codi de consum, els percentatges d’ús de la llengua en la llei del cinema, etc. La majoria de recursos són del PP i de la Defensora del Poble.
Vegueries i consultes, pendents del govern de CiU
De la llei de vegueries (pdf), la sentència del TC en posava en dubte alguns preceptes i deixava clar que l’aplicació integral requeria una modificació de la llei de divisió territorial espanyola, solament possible amb el vist-i-plau del congrés espanyol. Però el govern de CiU ha aturat la llei, amb la idea de refer-la més endavant, lligada, molt probablement, amb la nova llei electoral que el president Mas s’ha compromès a tenir abans del 2013.
La llei de consultes (pdf), una de les grans propostes del tripartit, en concret d’Esquerra Republicana, es troba en una situació semblant. La setmana passada se’n va aixecar la suspensió preventiva que havia fixat el TC, però aviat hi haurà sentència. Aquesta llei havia estat presentada com una via per arribar a convocar un referèndum oficial sobre la independència des del parlament, com va explicar VilaWeb en aquest reportatge. Però aquest camí no va prosperar perquè la iniciativa lesgilativa que promovia aquest referèndum va ser refusada per la mesa del Parlament.
Tot amb tot, el govern de CiU prepara una modificació de la llei, sense que n’hagi donat detalls, per evitar que l’anul·li una possible sentència contrària.
La promesa de Zapatero, paper mullat
El president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, es va comprometre, el juliol de l’any passat, en un intent a la desesperada de recuperar la credibilitat perduda a Catalunya, de recuperar les restes de l’estatut retallat pel TC. D’aquella promesa, no se n’ha sabut res més i el govern espanyol no ha mogut ni un dit. La poca rendibilitat política que té l’estatut a Espanya i, sobretot, la proximitat de les eleccions espanyoles, a més, fa molt difícil d’imaginar cap gest en aquesta direcció.
La justícia, encara centralitzada
De les lleis previstes per l’estatut que mai no s’han arribat a aplicar i que Zapatero es va comprometre a recuperar, una de les més significatives és la llei per a constituir els consells territorials de la justícia, de signe descentralitzador. El setembre passat el govern espanyol va dir que aprovaria una reforma d’aquesta llei abans de les eleccions catalanes del 28 de novembre, però no va fer res. Al cap d’uns quants mesos el govern espanyol va anunciar novament la intenció de portar aquesta reforma al consell de ministres, amb vista a les eleccions del 22 de maig. Però, tampoc ho va fer.
Una altra llei en situació semblant: la de l’ús del català, el basc i el gallec a les institucions de l’estat; també els traspassos pendents que depenen d’uns òrgans bilaterals que semblen oblidats. Manca veure si, amb el suport decisiu que CiU ofereix darrerament a Zapatero al congrés espanyol, i que de moment assegura la supervivència del govern de Zapatero, s’arribarà a negociar cap qüestió d’aquestes.
El TC, immers en un crisi profunda
A tot plegat, cal afegir-hi la crisi profunda i inèdita que viu el TC; una crisi que es va gestar durant les deliberacions sobre l’estatut, durant més de quatre anys, i que es va fer palesa fa escassament dues setmanes, quan tres dels seus membres qye tenen el mandat caducat, entre els quals el vice-president, Eugeni Gay, van presentar la renúncia al càrrec. El president del tribunal, Pascual Sala, però, va desestimar la dimissió dels tres magistrats argüint que no les podia acceptar pel volum de feina del tribunal i per la funció institucional que tenen tant el tribunal com els magistrats.
Eugeni Gay va arribar a diren la carta de renúncia que li feia l’efecte de ser part d’un ‘tribunal segrestat’. I recordava al president les moltes ocasions en què ‘de manera infructuosa’ havia insistit en la necessitat de complir el mandat constitucional i de ser rellevat del càrrec. ‘Lamentablement no s’ha arribat a fer’, deia Gay, que també deixava entreveure el seu ‘convenciment moral amb la reclamació de la Generalitat de Catalunya’, que durant la sentència de l’estatut va exigir la renovació dels magistrats del TC. D’altra banda, el TC té en aquests moments una vacant, la de Roberto García Calvo, mort l’any 2008, que tampoc no ha estat coberta.
