23.06.2011 - 06:00
Per Sant Joan l’Ateneu Barcelonès lliura el seu guardó literari a obra publicada: el Premi Crexells. I el quarantè premi ha estat per a la novel·la ‘El somni de Farringdon Road‘ d’Antoni Vives (la Magrana), ambientada en la guerra del 1936-39. Vives, que s’ha imposat a les obres finalistes ‘La pastoral catalana’ de Julià de Jòdar i ‘Un dia tranquil’ de Ponç Puigdevall, ha fet saber que la seva pròxima novel·la, ja compromesa amb la Magrana, s’ambientaria als anys de la postguerra franquista. Cal fer notar que l’1 de juliol Antoni Vives serà el tercer tinent-batlle de l’Ajuntament de Barcelona (encarregat d’urbanisme, habitatge, infrastructures, medi, serveis urbans, telecomunicacions, noves tecnologies i àrea metropolitana).
‘El somni de Farringdon Road’ és la primera novel·la publicada d’Antoni Vives, que, tanmateix, ja ha publicat un grapat d’assaigs. Però diu que, abans d’aquesta obra de ficció, ja n’havia escrites tres o quatre, que té en un calaix ‘d’on no sortiran pas’. Vives ha explicat davant el director editorial d’RBA-la Magrana, Joaquim Palau, i sense Isabel Obiols, que ha deixat la casa, que havia presentat el manuscrit a través d’un intermediari i sense dir qui era. Obiols va fixar-se de seguida que era una bona novel·la i no va ser fins molt després que els editors de la Magrana van saber que era d’un regidor de l’Ajuntament de Barcelona.
El llibre ha funcionat bé (se n’han fet tres edicions, la tercera força curta), però el Premi Crexells dóna una segona vida a la novel·la, i per això, malgrat la política actual d’RBA, molt poc propensa a reeditar les novetats de la Magrana, Palau ha dit que ja n’havia encarregat una quarta edició, amb una faixa que fa constar el premi.
Joaquim Palau troba en Vives fusta de novel·lista i per això li ha aconsellat: ‘No et dediquis a la política, dedica’t a la literatura’. I si bé Vives no pensa fer-ne cas, i a partir d’ara anirà més enfeinat que mai a l’ajuntament, també és cert que enllesteix la segona novel·la, que ara situa després de la guerra del 1936-39: ‘No és pas la continuació de la primera. Però tenia necessitat d’explicar-me què va representar la guerra i la dictadura per a la gent que la va viure i les conseqüències que va tenir en la meva vida. Era, en certa manera, desfer el camí.’
Antoni Vives (Barcelona, 1965) ha dit que a ‘El somni de Farringdon Road’, va mirar de ser honest a l’hora d’explicar la guerra: ‘Em vaig haver de treure unes quantes samarretes. I és que, com veiem sovint, sempre que la gent parla de la guerra porta una samarreta posada. En la novel·la que ve també miro d’explicar-me coses del nostre país, els fonaments que han construït la societat catalana d’avui, i parlo especialment de la mentida i de l’oblit. Sembla que la dictadura no ens va afectar a nosaltres, els de la meva generació, però no és veritat, després surten patologies col·lectives, que han tingut conseqüències gravíssimes d’ordre nacional i que són un llast perquè la societat pugui avançar.’
‘Què hauria passat si haguéssim salvat els anys trenta i haguéssim evitat la dictadura? Seríem molt diferents. Jo no faig història, sinó ficció, sobretot per explicar-me fets que m’interessen, perquè són importants per a mi i per a la meva generació.’
