21.06.2011 - 06:00
La decisió del nou govern balear de José Ramón Bauzá de no comptar amb la direcció general de Política Lingüística ha encès l’alarma d’alguns partits de l’oposició (PSM i Esquerra) i de l’Obra Cultural Balear (OCB), que ha fet públic un comunicat sobre la decisió de Bauzá. Les competències d’aquesta àrea passaran a la direcció general de Cultura i Joventut. Per Bauzà, ara és més important sortir de la crisi i trobar llocs de feina (àudio).
En el comunicat, l’OCB ‘lamenta la desaparició com a tal de la direcció general de Política Lingüística’. Per a l’entitat, ‘és del tot desencertat, i demostra molt poca sensibilitat cap a la llengua pròpia, la creació d’una direcció general que agrupa Cultura i Joventut i que inclou de forma subsidiària competències en matèria de normalització lingüística’. L’OCB considera que ‘els tres àmbits són prou importants per dedicar-los àrees de gestió concretes’.
L’entitat, igual que ja va passar amb l’Ajuntament de Palma, considera ‘inacceptable la desaparició de la direcció general de Política Lingüística pel missatge que vol enviar a la societat: que la promoció i conservació de la llengua pròpia no és important i no cal dedicar-hi esforços’. L’entitat remarca que ‘les retallades provocades per la crisi econòmica no han suposat, a cap país del món, un retrocés en els esforços de promoció de les llengües pròpies, com demostra el cas de l’Instituto Cervantes’.
La coalició PSM-IV-ExM considera que ‘la supressió de la direcció general és contrària a l’esperit de l’estatut i de la llei de normalització lingüística’. També diu que ‘és un error greu i inacceptable, i demostra que un dels objectius del nou president, José Ramón Bauzá, és perjudicar la llengua catalana i posar entrebancs al procés de normalització lingüística’. La coalició creu que ‘precisament ara, quan el nostre país ha acollit un nombre considerable de població nouvinguda, les administracions públiques han d’afavorir més que mai la integració social, i les polítiques lingüístiques inclusives són necessàries per tal que el català sigui la llengua de cohesió social’.
El president d’Esquerra Republicana, Joan Lladó, considera ‘un error el fet d’eliminar la direcció general de Política Lingüística. Segons Lladó, ‘aquesta acció es contradiu amb les declaracions fetes aquest dilluns pel president del govern, José Ramon Bauzá, en les que ha manifestat que no hi haurà un predomini de cap de les dues llengües oficials’. En un comunicat, Lladó ha demanat a Bauzá que impulsi mesures per fer efectiu aquest anunci, com ara la llei del cinema que garanteixi que el 50% de les còpies siguin en català o que s’impulsi l’etiquetatge en les dues llengües. Lladó ha lamentat que hi ha molts àmbits en els quals la llengua pròpia de les Illes està marginada.
Un govern sense conselleria de Cultura
El nou govern, els consellers del qual van prendre possessió ahir del càrrec, reduirà de seixanta-sis a trenta-una el nombre de direccions generals. Despareix del nou govern balear la conselleria de Cultura, que passa a ser una direcció general.
L’executiu té sis conselleries: la de Presidència, en mans d’Antonio Gómez; la d’Agricultura i Medi Ambient la dirigirà el president d’Asaja, Biel Company; la d’Educació serà dirigida per Rafael Bosch; la de Salut, Família i Benestar Social, per Carmen Castro; la d’Administracions Públiques, per Simón Gornés, i la de Turisme i Esports, per Carlos Delgado. Josep Ignasi Aguiló en serà el vice-president econòmic.
Ofensiva contra la llengua
En el discurs d’investidura de la setmana passada, Bauzá havia refermat la promesa electoral d’implantar un model plurilingüe d’ensenyament basat en la lliure elecció de la llengua vehicular, però no va concretar més les característiques del model.
Per part del PSM-IV-ExM, el portaveu, Biel Barceló, va retreure arran del discurs de Bauzá, que volgués fer desaparèixer la llengua catalana, quan és ‘més viva que mai’; va referir-se a unes ‘amenaces de gent’ (al·lusió al PP), que vol fer desaparèixer la llengua, però que el PSM lluitaria per ‘barrar el pas a la intenció de reduir la llengua a una peça de museu’. També va criticar que volguessin tancar una mitjà de comunicació, la Ràdio i Televisió de Mallorca, perquè ‘denuncien la corrupció i difonen informació que molesta’.
