19.06.2011 - 18:41
Desenes de milers de manifestants (50.000 persones, segons la policia; 250.000, segons l’organització) han tornat a sortir als carrers de Barcelona en la protesta més multitudinària des que va sorgir el moviment dels indignats, el 15 de maig. La capçalera ha arribat a quarts de set a pla de Palau, mentre encara hi havia gent a la plaça de Catalunya, punt de sortida de la marxa. A hores d’ara, continuen arribant manifestants al final del recorregut.
Tot i que la manifestació acaba a pla de Palau, els mossos d’esquadra han blindat el parc de la Ciutadella per evitar que ningú no hi entri. Tot amb tot, cap al vespre han deixat passar la gent, i unes cinc-centes persones s’han concentrat davant del parlament, custodiat per la policia. Finalment, poc abans de les deu de la nit, han decidit marxar per evitar incidents.
Els assistents criden contra les retallades i l’actual situació econòmica enmig de consignes com ara ‘Puig dimissió’ o ‘Que no, que no ens representen’; també hi ha hagut crides a la vaga general i l’absolució dels detinguts del 15J pels incidents davant del Parlament. ‘L’estaca’, la tradicional cançó de Lluís Llach, també ha estat sonant diverses vegades en el transcurs de la manifestació. La marxa, amb gent de totes les edats, es desenvolupa en un to festiu, reivindicatiu i pacífic. De fet, els ‘indignats’ tenen un equip de seguretat propi per evitar la presència de violents.
I és que una de les finalitats de l’acampada de Barcelona era que la manifestació d’avui fos pacífica, per desmarcar-se així dels incidents de dimecres passat davant del parlament. Uns fets que van suposar un punt d’inflexió en el moviment, criticat per l’intent de blocatge de l’entrada de diputats i pels actes violents d’alguns manifestants. De moment, la manifestació ha estat pacífica i la d’avui s’ha convertit en la manifestació amb més afluència.
Contra el pacte de l’euro
Les manifestacions d’avui s’han convocat per protestar contra la signatura del Pacte de l’Euro, prevista per al 27 de juny, amb què els estats de la Unió Europea volen fer front a la crisi del deute. Es tracta d’un paquet de mesures per millorar la competitivitat i que Alemanya exigia a canvi de reforçar el fons de rescat per als països amb problemes de deute. Els ‘indignats’ consideren que l’acord ‘suposarà l’empobriment de la societat europea en benefici de la banca i grans empreses, amb augments en l’edat de jubilació, privatització del sector públic i retallades de drets als treballadors’.
Per això volen ‘continuar lluitant contra les retallades, els plans d’ajustament, les campanyes de repressió i criminalització i tots els atacs que es vulguin llançar contra els treballadors i sectors populars’ a través de la ‘lluita, la resistència i la desobediència no violenta.’
Desmarcar-se dels violents
Respecte els aldarulls i agressions de dimecres passat, membres de l’acampada de Barcelona deien abans d’ahir que no es feien responsables de les agressions, criticant els actes violents però evitant tota autocrítica, i denunciaven que s’havien ‘sobredimensionat’ els fets de dimecres per ‘desviar l’atenció d’allò que realment afecta els ciutadans’.
Sobre els actes violents també es va pronunciar ahir el president de la Generalitat, Artur mas, que va dir que era obert a dialogar amb els ‘indignats’, però que combatria ‘amb totes les forces’ aquells que atemptin contra la democràcia.
També s’hi han referit un grup de més de 250 persones del món de la cultura i la universitat, que en un manifest fet públic ahir criticaven ‘la criminalització mediàtica i política’ del moviment dels indignats. Noms com Vicenç Navarro, Paco Fernández Buey, Jordi Borja, Miren Etxezarreta o Paco Ibáñez signen aquest manifest que condemna els incidents de dimecres passat però que afirma que s’ha estigmatitzat ‘una protesta que ha assenyalat els principals problemes del nostre país fora dels consensos i polítics mediàtics imperants’.
