11.06.2011 - 06:00
El Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) va lliurar ahir al Departament de Cultura un dictamen preceptiu sobre l’Avantprojecte de llei de simplificació (pdf). L’organisme encara té potestat per a fer-lo, en matèria d’àmbit cultural. El CoNCA abona, en aquest dictamen, la intenció de l’avantprojecte de racionalitzar i de contenir la despesa, però creu que el text desborda els designis manifestats en l’exposició de motius i que és un retrocés quant a garanties de gestió neutral i no-partidista de la cultura. Més, el dictamen es declara contrari a l’esperit de l’avantprojecte, a l’articulat que el plasma i al procediment amb què es tramita: Per tant, demana que es retirin els articles, disposicions i derogacions de normes que detallats a les conclusions.
Perquè segons el CoNCA; l’avantprojecte no només implica una actuació adreçada a la reestructuració administrativa i contenció de la despesa, sinó que suposa un canvi de model important sobre la gestió de la cultura a casa nostra.
La nota facilitada per l’organisme també explica: El CoNCA es va manifestar ja des d’un primer moment en radical disconformitat amb el text d’aquest avantprojecte tal i com s’ha obert a debat públic, no només pel que afecta al Consell, sinó també a un seguit d’entitats culturals: Arxiu Nacional de Catalunya, Biblioteca de Catalunya, Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, Centre de Restauració de Béns Mobles, Entitat Autònoma de Difusió Cultural, Entitat Autònoma Museus d’Arqueologia, Institut Català de les Indústries Culturals, Institució de les Lletres Catalanes, Museu d’Art de Girona, Museu d’Història de Catalunya, Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.
L’informe assegura que ‘l’avantprojecte preveu una centralització de la gestió en el departament de Cultura que no garanteix l’eficàcia ni els mecanismes de mediació, i eleva una reforma administrativa a model cultural.’ I apunta: ‘El traspàs de les competències i funcions executives de suport, foment, promoció i assignació de fons que fins ara portava a terme el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts i de la Institució de les Lletres Catalanes, en els seus àmbits d’actuació, a l’Institut Català de les Industries Culturals (que passa denominar-se Institut Català de la Creació i de les Empreses Culturals). Val a dir que amb la modificació proposada de l’objecte d’aquesta entitat –impulsar el desenvolupament de les empreses culturals, ja siguin persones físiques o jurídiques, i fomentar el consum cultural així com l’ampliació de mercats per a la cultura catalana- no queda prevista l’atenció als projectes de formació, recerca i creació, previs a la producció o exhibició, que fins ara són objecte de les polítiques de suport del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts i de la Institució de les Lletres Catalanes.’
Precisament, les competències que dota l’avantprojecte a Institut Català de la Creació i de les Empreses Culturals, implica una ‘concentració de tota la política de foment cultural en un únic òrgan que concentra creació i empreses culturals. Això respon a una concepció exclusivament industrial de la cultura, on la creació està al servei de les necessitats de la indústria.’
