10.06.2011 - 20:00
En les acampades de protesta d’aquestes últimes setmanes en places de tot el país, l’exemple de democràcia real d’Islàndia ha estat molt esmentat en les assemblees. La pressió ciutadana contra els excessos i abusos d’alguns polítics i financers islandesos, que ha aconseguit fins i tot portar-los a la garjola per la fallida econòmica de l’illa el 2008, és vista com un possible model de democràcia més participativa i representativa, en què les grans decisions de país es prenen al parlament i també al carrer. En són una mostra clara els dos referèndums fets fins ara per a decidir si Islàndia ha de pagar compensacions a la Gran Bretanya i els Països Baixos per la fallida del banc Icesave. I també el procés de reforma de la constitució, que des del novembre passat no ha parat de fer passos innovadors i originals, com ara compartir amb la ciutadania les deliberacions per mitjà de les xarxes socials.
El primer pas de la reforma constitucional es va fer el 6 de novembre de l’any passat, quan un miler d’islandesos seleccionats aleatòriament van debatre durant un dia sobre els canvis més prioritaris que caldrà introduir a la constitució actual, que data de la independència respecte de Dinamarca, el 1944.
El pas següent va ser el 27 de novembre, quan mig miler de ciutadans es van presentar a unes eleccions d’on van sortir elegits els vint-i-cinc membres de l’assemblea constitucional, encarregada de repensar, aquesta primavera, la constitució del país en aspectes tan importants com l’organització del poder, el paper de la presidència, la justícia, la democràcia participativa, la transferència de poders a organitzacions internacionals i qüestions ambientals.
Per defectes de forma i de procediment, sis jutges del Tribunal Suprem islandès van declarar al gener il·legals aquelles eleccions i la comissió es va haver d’aturar. Després d’un mes, el parlament va desencallar la situació designant a dit els vint-i-cinc membres de la convenció elegits el 27 de novembre, sense passar per les urnes.
Des d’aleshores, la comissió s’ha reunit setmanalment per a avançar en un esborrany de constitució que hauria d’entrar al parlament al final de juliol. Els vint-i-cinc membres de l’assemblea, conscients que dos terços dels 320.000 islandesos tenen compte a Facebook, van decidir de retransmetre per aquesta xarxa social i per web les reunions, per a fer-les més participatives i potenciar la interacció. I no sols això: els ciutadans poden seguir les deliberacions i fer-hi aportacions amb algunes eines digitals més, com ara Twitter i YouTube.
