09.06.2011 - 17:00
Benvolguts senyors,
Acabo de saber, consternada, que la legislació prevista per a la setmana que ve abolirà la independència de la Institució de les Lletres Catalanes. Sóc poetessa i traductora escocesa i m’ha servit molt aquesta independència. El novembre del 1998 en Francesc Parcerisas, aleshores director de la Institució, va invitar-nos, a mi i al poeta Stewart Conn, a estrenar, i a participar-hi, el primer seminari de traducció poètica a Farrera de Pallars. Nosaltres érem la tripulació escocesa, però aquells seminaris han continuat fins ara construint ponts culturals amb molts països, pels quals han passat la poesia i les idees, en ambdues direccions.
Jo ni sabia català, ni hi parlava, el 1998, però en tornant a Escòcia vaig decidir d’aprendre’l i de traduir els poetes que havíem conegut en aquell poblet del Pirineu pallarès. La Generalitat em va enviar inesperadament uns magnífics diccionaris, i així va començar una vida nova per a mi, com a traductora de poesia –de poesia catalana sobretot. Des de llavors he traduït molts poetes catalans per als tallers de traducció poètica dirigits per organitzacions com l’Institut Ramon Llull i Literature Across Frontiers.
Quan el gran poeta català, en Joan Margarit, va venir a presentar el seu ‘Motius del llop’ al festival internacional de poesia, StAnza, de St Andrews, va començar una col·laboració que ha vist la publicació de dos reculls de poemes traduïts per l’editorial més important de poesia del Regne Unit, Bloodaxe. El primer recull, ‘Tugs in the fog’, fins i tot va ser el Poetry Book Society Choice 2006, i aquest mes de juny veurà la publicació el segon recull, ‘Strangely happy’. Però tot això va començar el 1998, amb la invitació de la Institució de les Lletres Catalanes de venir a Farrera. I segurament que la meva història no és pas l’única.
Quan es fa sentir l’escassetat de diners, són sempre les arts que en sofreixen en primer lloc, i, tanmateix, la independència d’una organització com la ILC és l’enveja d’entitats semblants d’alguns llocs. Aquesta independència hauria de ser protegida, i la ILC hauria de continuar essent una Entitat Autònoma del Departament de Cultura. No llenceu els vostres propis tresors!
Ben cordialment,
Anna Crowe
