07.06.2011 - 06:00
El govern ha presentat l’avantprojecte de Llei de simplificació administrativa de la Generalitat (pdf), l’anomenada ‘llei òmnibus’, que té el propòsit d’aprimar la legislació, facilitar la competitivitat i fer l’administració més àgil i eficient. Però el text ha rebut crítiques. L’àmbit de la sanitat i dels serveis socials és un dels més afectats: un examen de l’articulat del text revela la voluntat de simplificar estructures i de fer més fàcil la penetració del sector privat.
La gran majoria de modificacions de lleis en l’àmbit sociosanitari van orientades a eliminar la feixuguesa en el redactat i a fer més simples les estructures d’alguns organismes. Ara, en la sanitat hi ha alguns canvis importants que són els que han generat més polèmica.
Canvis a la llei de l’Institut Català de la Salut
Un d’aquests articles és el que preveu la cessió d’instal·lacions de l’Institut Català de la Salut a empreses privades. Per això, el govern vol modificar l’apartat 2 de l’article 15 de la llei 8/2007 de 30 de juliol, de l’Institut Català de la Salut.
D’aquest redactat: ‘Les instal·lacions dels centres i els serveis de l’Institut Català de la Salut no es poden utilitzar per a prestar-hi assistència sanitària privada de cap mena, sinó que s’han de dedicar a les activitats d’interès públic pròpies de l’Institut, amb un ús intensiu i eficient’ es passa a aquest: ‘Les instal·lacions dels centres i els serveis de l’Institut Català de la Salut, per raó d’interès públic declarat per acord del Consell d’Administració, es podran utilitzar per a prestar-hi assistència sanitària no finançada amb càrrec a fons públics’.
En la llei de L’ICS també s’hi vol fer una modificació per tal que el consell d’administració només hagi de donar el vist-i-plau a aquells convenis o acords amb altres entitats que tinguin un valor superior al milió d’euros; fins ara ho ha de fer en molts més: en aquells que tenen un valor superior a noranta mil euros.
Mig any d’empadronament per a l’assistència sanitària
En l’àmbit sanitari també hi ha una altra de les mesures controvertides d’aquest text: El govern vol demanar un mínim de sis mesos d’empadronament en qualsevol municipi català per tenir dret de cobertura pública a càrrec del Servei Català de Salut. Així es proposa de modificar la lletra a) de l’apartat 2 de l’article 2 de la llei 21/2010, de 7 de juliol, d’accés a l’assistència sanitària de cobertura pública a càrrec del Servei Català de la Salut.
L’actual norma sanitària (pdf), aprovada el 2010, assenyala com a titulars del dret a aquesta assistència sanitària pública ‘les persones empadronades en qualsevol municipi de Catalunya que acreditin que no tenen accés a l’assistència sanitària de cobertura pública a càrrec d’una altra entitat diferent del Servei Català de la Salut’.
Reestructuració de l’ordenació sanitària
La ‘llei òmnibus’ també preveu una reestructuració de la gestió de les regions sanitàries. En aquest sentit hi ha una modificació a fons de la llei 15/1990 de 9 de juliol d’ordenació sanitària de Catalunya:
– S’hi modifica l’apartat 1 de l’article 13, sobre la composició del consell de direcció del servei català de la salut, augmentant de disset a vint-i-un el nombre de vocals.
– Es modifica l’apartat 1 de l’article 30, de tal manera que augmenta en dos membres el Consell de Salut.
– Es modifica també l’apartat 1 de l’article 34, relatiu a la composició del Consell de Direcció, que és l’òrgan de govern del sector sanitari. El conseller passa a tenir més capacitat de decisió sobre la composició d’aquest Consell i a poder influir més la direcció dels sectors sanitaris, segons la modificació de l’apartat 3 de l’article 37.
– Les organitzacions empresarials i les corporacions professionals sanitàries passen a tenir representació en el consell de participació del sector sanitari amb la modificació de l’apartat 1 de l’article 39.
– Es modifica la lletra d) de l’apartat 1 de l’article 50, sobre els béns i drets que s’adscriuen al Servei Català de la Salut. Al redactat: ‘Tots els béns i els drets dels consorcis, les societats, incloses les mercantils de capital majoritàriament públic, i les fundacions públiques, que siguin adscrits d’acord amb els terminis establerts a la Llei’, s’hi afegeix: ‘…sens perjudici que el seu ús i gestió s’encomani a un tercer’.
– S’afegeix una disposició addicional, la dissetena, per a a creació de comissions específiques que abordar temes específics.
Canvis a la llei de serveis socials
En l’àmbit del benestar social també s’inclouen canvis importants, sobretot a la llei 12/2007 d’11 d’octubre de serveis socials, facilitant la participació de les entitats privades i limitant el paper dels ens locals.
– Es modifica l’apartat 4 de l’article 25, sobre la revisió de la cartera de serveis socials, prescindint de la decisió dels ens locals i del Consell de Coordinació de Benestar Social.
– Es modifica l’apartat 2 de l’article 37, sobre l’elaboració del pla estratègic de serveis socials. Es prescindeix novament del Consell de Coordinació de Benestar Social.
– Es modifica l’article 40, sobre l’òrgan de coordinació dels serveis socials, que deixa de ser el Consell de Coordinació de Benestar Social i passa a ser el Comitè d’Avaluació de Necessitats de Serveis Socials.
– S’afegeix a l’apartat 2 de l’article 50 la nova competència del Consell General de Serveis Socials, de coordinació de polítiques de serveis socials.
– Es modifiquen els apartats 1, 2 i 3 de l’article 70, de tal manera que es faciliten les condicions perquè una entitat d’iniciativa privada pugui formar part de la xarxa de serveis socials d’atenció pública.
Modificació de la llei de polítiques de joventut
A la llei 33/2010, de l’1 d’octubre, de polítiques de joventut també hi ha canvis importants, sobretot pel suport que es compromet a donar-hi la Generalitat.
– Es modifiquen les lletres e) i f) de l’article 9, relatiu a les funcions del departament competent en matèria de joventut, deixant de fer obligatòria la regulació dels equipaments i serveis adreçats als joves.
– Se suprimeix l’apartat 3 de l’article 27, que fixava en un màxim de cinc anys la vigència del mapa general d’instruments d’execució, amb què es concreta el desplegament del pla nacional del joventut.
– Es modifica l’apartat 3 de l’article 33, sobre la definició d’equipaments juvenils.
– Es modifica l’article 34, sobre el cens d’equipaments i serveis juvenils.
– Es modifica l’apartat 1 de l’article 35, sobre el suport públic als serveis de joventut, eliminant la referència al suport econòmic.
– Es modifica l’article 41, de tal manera que el registre d’entitats juvenils es passa a dir Cens d’Entitats Juvenils.
