06.06.2011 - 20:00
El 5 de juny de 1981 els Centres per al Control i la Prevenció de la Salut dels EUA van publicar un breu informe sobre una desconeguda malaltia detectada en cinc joves homosexuals de San Francisco i Nova York. Els investigadors d’aquest centre, avisats per l’immunòleg Michael S. Gottlieb, parlaven d’una pneumònia (Pneumocystis carinii) que afectava pacients amb immunodeficiència. Un mes després, el 3 de juliol, el diari The New York Times va publicar el primer article sobre un ‘estrany càncer’ (sarcoma de Kaposi) observat en quaranta-un homosexual. Trenta anys després d’aquelles primeres diagnosis, la sida ja no és considerada ni una prenumònia ni un càncer, sinó una malaltia de transmissió sexual que afecta el sistema immunològic. Es calcula que seixanta milions de persones a tot el món han estat infectades pel virus d’immunodeficiència humana (VIH), causant de la sida, la meitat de les quals han perdut la vida.
Michael S. Gottlieb, especialista en immunologia de la Universitat de Califòrnia a Los Angeles, va ésser el primer a diagnosticar la sida. Aquell 1981, la majoria de pacients eren homosexuals; ara, tres dècades després, es veu de manera molt diferent. El VIH va arribar als EUA provinent de l’Àfrica la dècada de 1960 i a la fi dels anys 1970, es va introduir en la comunitat gai –en ple alliberament sexual– i s’hi va expandir ràpidament. Però no exclusivament. Gottlieb, en una entrevista al diari Público, recorda que els primers quinze anys de la sida van ésser dramàtics, amb les principals taxes de mortalitat. Però van canviar molt les coses, recorda, gràcies a dos factors: la mort de la primera estrella mediàtica per sida, Rock Hudson, el 1985, que va eixamplar la conscienciació sobre la malaltia; i el descobriment, el 1987, d’un antic fàrmac per al càncer que es va comprovar que n’endarreria els efectes.
No se n’ha aconseguit des d’aleshores cap remei eficaç i total, però la indústria farmacèutica ha avançat molt en medicaments i còctels retrovirals que mantenen els infectats en bons nivells de qualitat de vida. I hi ha optimisme respecte a la recerca d’un guariment definitiu, atès que mai abans no s’havia estudiat ni analitzat tant un virus. Però segons les últimes dades de UNAids, el cost elevat dels tractaments actuals i la manca de polítiques efectives d’educació i de conscienciació continuen convertint la sida en algunes regions, com l’Âfrica subsahariana (mapa), en una de les principals causes de mort.
Una de les prioritats de UNAids, justament, és l’accés universal a la prevenció, el tractament, l’atenció i el suport relacionats amb el VIH (vídeo), i es debatrà en una reunió d’alt nivell d’aquesta àgencia de les Nacions Unides del 8 al 10 de juny a Nova York. Segons un comunicat recent, al final de 2010 uns 6,6 milions de persones rebien teràpia antiretrovírica en països d’ingressos baixos i mitjans, cosa que suposa una xifra quasi vint-i-dues vegades superior a la del 2001.
Enllaços
Array
