02.06.2011 - 06:00
Aquest mes de juny s’estrena commemorant els vint-i-cinc anys de la llei de normalització lingüística a les Illes Balears. L’Obra Cultural Balear recorda la feta memorable, i la commemora com cal.
Aquesta bona notícia coincideix amb un nou president per al govern illenc. Llegim a la premsa que el PP balear vol reduir el català a les aules. Els nous governants han manifestat la pretensió de reduir els parlants de català amb una fórmula, la del 33,33% o trilingüisme a les aules. Això no és bo. Mai no pot esser bo pretendre portar algú a sotmetre’s a una condició desagradable. De ben segur que a Londres o a París o a Madrid no ho trobarien gens bo haver de reduir la seva llengua a un 33,33% de presència a les aules.
Ara celebram que fa vint-i-cinc anys tot un poble s’aixecà en consens per fer possible aquesta llei que avui fa anys rodons, l’article 2.1 de la qual diu així: ‘La llengua catalana és la llengua pròpia de les Illes Balears i tots tenen el dret de conèixer-la i d’usar-la.’
Aquest mes de juny es commemora la feina i la il·lusió d’una bona part d’un poble per a recuperar uns drets negats, prohibits i barrats durant tota una dictadura de quaranta anys llarguíssims.
Ara és hora de recordar els mestres i tots els voluntaris que han treballat de valent amb l’objectiu de tornar a l’aula una llengua mil·lenària, i fer-ho amb el reconeixement de llengua pròpia.
I ara? Ara més que mai ens convé tenir present el mapa sencer de la nació catalana. I ara més que mai ens convé pensar en comunitat de parla i de llengua. I ara més que mai ens convé no creure en excuses de mal pagador fonamentades en prejudicis reduccionistes com és ara: ‘Si hom és de Barcelona no pot pensar en català sobre fetes i fets de Palma o de València’.
Si hom pot manifestar-se per desgràcies i poders globals, amb més motiu ho ha de fer per oposar-se a desgràcies nacionals com ara que el català no és valencià; o és a l’inrevés?
VilaWeb té esperit valencià. Aquests línies duen empremta illenca. Els qui ho llegiu sou d’un poble que diu ‘sobrassada’, ‘enxaneta’ i un bon grapat de mots en denominació d’origen propi.
I ara toca pensar en Països Catalans.
Rosa Calafat
