02.06.2011 - 06:00
Segurament que a la plaça de Catalunya es van cometre errors. No dic que no. Però ara culpem els mossos de la feblesa dels polítics. A la plaça, s’hi hauria d’haver intervingut abans, i no es va fer per manca de valentia política i perquè érem en plena campanya electoral. No es va fer bé, però no pas per culpa dels mossos, sobretot, sinó per culpa dels polítics. I la policia comença a cansar-se de ser la carn de canó dels problemes que han causat els polítics.
Tothom es pot manifestar legítimament i concentrar-se les hores que faci falta i les vegades que faci falta, però que hi hagi centenars de persones acampades al centre d’una capital europea no és normal. Això és un problema polític, que els polítics no han sabut resoldre. I aleshores s’hi envia la policia per arreglar-ho, però es fa en el pitjor moment, massa tard, amb l’excusa que sigui, quan l’operació ja és complicada.
Dit això, jo no tinc res a veure amb el govern de Convergència i Unió i tampoc no sóc fan de Felip Puig, però ara toca donar-li suport, tant a ell com als mossos d’esquadra, perquè és una policia que es trobava en un moment difícil; una policia que té bons comandaments, però que necessitava una direcció política nova. Amb el conseller anterior no hi havia autoritat. I per a un policia la cosa més important és saber que els seus representants polítics trauran la cara per ell. Tant si s’equivoca com si ho fa bé, encara que soni fort. I ara els mossos saben que tenen un conseller que traurà la cara per ells, perquè ell és justament qui els dirigeix i els dóna les ordres. I és ell qui n’assumeix la responsabilitat públicament. Això abans no passava i es va dinamitar el cos per dins.
En aquest sentit, potser també cal un debat a fons sobre la relació dels ciutadans amb la policia. Perquè hem de tenir sentit d’estat i aquesta és la nostra policia i hem de saber respectar-la. No dic que no s’equivoqui, que segurament que sí, com tothom, però en tots els estats normals la policia no ha perdut l’autoritat. Correm el risc de desprestigiar-la i això és perillós com a país. És a dir, la policia, ara com ara, no pot ser sempre l’enemic, com ho era fa trenta anys o quaranta. I, cert, potser sí que alguns policies necessiten millor formació i entendre, també, que el ciutadà és qui li paga el sou i que la seva feina està a servir-lo. Però això depèn, en bona part, de la direcció política, que els ha de formar.
En un moment d’eufòria econòmica, fa uns pocs anys, i perquè faltaven policies, se’n van contractar molts i de manera ràpida, potser amb una rebaixa de l’exigència inicial. Però això ha passat a totes les policies d’Europa: als carabinieri, a la guàrdia civil, a la policia nacional, etc. No s’ha pogut evitar. Però la cosa important és que els comandaments de la majoria d’aquests cossos són gent bona i formada. També dins els mossos, repeteixo. I per tant, no es pot perdre l’oportunitat de fer una bona policia.
A la guàrdia urbana de Barcelona, hi passa una mica això mateix, però aquest cos té un inconvenient afegit, que són els comandaments, i el senyor Trias se n’haurà d’ocupar. Cal canviar els comandaments, tan senzill com això.
Miquel Sellarès
(Opinió telefònica recollida per VilaWeb.)
