31.05.2011 - 06:00
Si fa uns quants mesos van deixar sense senyal TV3 i van ofegar de multes ACPV, ara toca deixar sense senyal l’ensenyament en català i apagar Escola Valenciana. I per signar l’acta de defunció del català qui millor que qui va ser director de l’Institut Anatòmic Forense de València, Alejandro Font de Mora, conseller d’educació i responsable que el fracàs escolar al País Valencià siga de vora el 40%? Com va dir l’Ovidi: ‘Hi ha gent a qui no agrada que es parle, s’escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no agrada que es parle, s’escriga o es pense.’
El forense ha explicat que la conselleria prepara un esborrany, que preveu una sola línia d’ensenyament i, per tant, elimina els programes lingüístics existents. Com diuen ells ‘muerto el perro se acabó la rabia’. Ensenyament en castellà i folcloritzar el valencià, com van fer els seus avantpassats, perquè ‘España es una y no 51’, però per a això no necessitem generalitat, ni consellers, ni Canal 9; estirant molt, un governador civil i poca cosa més.
L’acta de defunció de les autonomies, no la signaran mai, perquè, si no, s’acaben els cotxes oficials, els càrrecs, els virreis, els vestits jaqueta i les bosses de Louis Vuitton, s’acaba la Fórmula 1, perquè ja tenim el ‘Gran Premio de España’ a Montmeló, i els ‘eventos’ i els ambaixadors de figuretes de porcellana a Nova York, s’acaben les visites del papa a ‘provincias’ i els ‘amiguitos del alma’.
Van valents perquè les urnes han parlat, han tornat a revalidar la majoria absoluta, i el PSOE ja no el veuen com una amenaça; més, saben que sempre ha estat un bon aliat en qüestions d’estat. Ara l’enemic a vèncer és un altre, volen tornar a obrir el conflicte de la llengua per desviar l’atenció del cas Gürtel i del finançament il·legal del PP.
Gandhi va dir que ‘de primer t’ignoren, després se te’n riuen, després t’ataquen i, finalment, guanyes’. Fem cas de Fuster i afegim uns grans parèntesis entre l’atac i la victòria: ‘Si no emprenyem, no ens faran cas. Hem d’exigir el català com a llengua pròpia dels catalans, amb tots els efectius culturals administratius, polítics.’ Indignem-nos i, com va dir el poeta, cridem qui som i que tothom ho senti. I en acabat, que cadascú es vesteixi com bonament li plagui, i via fora!, que tot està per fer i tot és possible!
Gemma Pasqual
