30.05.2011 - 06:00
Albert Manent és el 43è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Escriptor i historiador, ha centrat la carrera literària sobretot en el camp del memorialisme. L’entrevista (vídeo) ressegueix la seva trajectòria: literària, la seva relació amb els intel·lectuals espanyols i la seva posició sobre l’independentisme. Manent parla de Pujol, Benet, Raventós, i també de Carner, Pla, Espriu i Foix. Així mateix, parla de seu paper en la lluita antifranquista i en la política activa al costat del conseller de Cultura, Max Cahner, en què Manent era l’home d’en Pujol.
Albert Manent explica que la falsa modèstia l’incomoda, que practica la ironia carneriana i es considera noucentista. Fill del poeta Marià Manent, diu que el pare el va marcar molt i que li va fer de corrector durant tota la vida.
Sobre la relació de Catalunya i Espanya, contradient les darreres declaracions de Jordi Pujol, Manent assegura per exemple: ‘Tota aquesta gent que diu que l’Espriu ha fracassat, fins i tot en Pujol… Jo no sóc dels qui diuen que ja s’ha acabat tot. Potser políticament, sí, però culturalment, no.’
La biografia d’Albert Manent es pot resseguir també a través de la seva participació en moltes campanyes de resistència antifranquista: La vaga de tramvies del 51, la vaga de tramvies del 57, Volem bisbes catalans, Català a l’escola, també va ser al darrere de les declaracions de l’abat Escarré… Però, quan va entrar a formar part de la resistència activa, Manent explica que el feien servir d’observador.
De l’època Cahner, en recorda el conflictiu nomenament de Carod-Rovira com a delegat de Tarragona, en un primer moment vetat pel president Pujol. I també justifica la censura ‘lingüística’ que va fer de l’obra teatral ‘Els Beatles contra els Rolling Stone’ de Miquel Casamayor i Jordi Mesalles, que inaugurava la reobertura del Teatre Romea i que va obrir una crisi al departament, perquè l’episodi va fer dimitir Xavier Fàbregas, cap del servei de cinematografia i teatre del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.