Albert Manent: ‘A mi, em feien servir d’observador’

  • Entrevista amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes 2011 · El guardó li serà lliurat el 14 de juny al Palau de la Música

VilaWeb
Montserrat Serra
30.05.2011 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Albert Manent és el 43è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Escriptor i historiador, ha centrat la carrera literària sobretot en el camp del memorialisme. L’entrevista (vídeo) ressegueix la seva trajectòria: literària, la seva relació amb els intel·lectuals espanyols i la seva posició sobre l’independentisme. Manent parla de Pujol, Benet, Raventós, i també de Carner, Pla, Espriu i Foix. Així mateix, parla de seu paper en la lluita antifranquista i en la política activa al costat del conseller de Cultura, Max Cahner, en què Manent era l’home d’en Pujol.

Albert Manent explica que la falsa modèstia l’incomoda, que practica la ironia carneriana i es considera noucentista. Fill del poeta Marià Manent, diu que el pare el va marcar molt i que li va fer de corrector durant tota la vida.

Sobre la relació de Catalunya i Espanya, contradient les darreres declaracions de Jordi Pujol, Manent assegura per exemple: ‘Tota aquesta gent que diu que l’Espriu ha fracassat, fins i tot en Pujol… Jo no sóc dels qui diuen que ja s’ha acabat tot. Potser políticament, sí, però culturalment, no.’

La biografia d’Albert Manent es pot resseguir també a través de la seva participació en moltes campanyes de resistència antifranquista: La vaga de tramvies del 51, la vaga de tramvies del 57, Volem bisbes catalans, Català a l’escola, també va ser al darrere de les declaracions de l’abat Escarré… Però, quan va entrar a formar part de la resistència activa, Manent explica que el feien servir d’observador.

De l’època Cahner, en recorda el conflictiu nomenament de Carod-Rovira com a delegat de Tarragona, en un primer moment vetat pel president Pujol. I també justifica la censura ‘lingüística’ que va fer de l’obra teatral ‘Els Beatles contra els Rolling Stone’ de Miquel Casamayor i Jordi Mesalles, que inaugurava la reobertura del Teatre Romea i que va obrir una crisi al departament, perquè l’episodi va fer dimitir Xavier Fàbregas, cap del servei de cinematografia i teatre del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 6€ al mes

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem