28.05.2011 - 06:00
L’actuació policíaca d’ahir al matí a la plaça de Catalunya de Barcelona per netejar-la i desmuntar-hi el campament va tenir un efecte crida. La plaça es va tornar a omplir de gom a gom al vespre, després d’haver perdut força al llarg de la setmana, i avui s’ha llevat amb molta afluència i tendes de campanya (foto panoràmica). També hi han tornat les activitats, entre les quals hi ha una assemblea a la tarda per a decidir què es farà si el Barça guanya la Champions.
Desallotjament violent
L’operació policíaca va començar ahir a primera hora del matí, quan els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana es van presentar a la plaça de Catalunya amb l’objectiu de desallotjar temporalment els acampats per netejar-la d’objectes potencialment perillosos, pensant en la possible nit de celebració blau-grana d’avui. Els acampats no van acceptar la proposta de retirada voluntària dels mossos i van resistir pacíficament l’operació policíaca a l’interior de la plaça.
La policia va muntar un cordó per a impedir l’accés a la plaça de persones que no hi eren en el moment de l’operació. Centenars de manifestants es van anar concentrant als accessos de la plaça i va ser en aquests llocs de confluència entre manifestants i policia on es van fer les primeres càrregues que, a partir d’aleshores, es van anar repetint al llarg del matí. El resultat va ser més de cent ferits, majoritàriament pels cops de porra. Dos d’aquests van haver d’ésser traslladats a l’Hospital Clínic en estat greu.
Un cop els serveis de neteja de la ciutat van tenir desmuntat el campament i van poder sortir de la plaça, els mossos es van retirar i van deixar que els indignats tornessin a ocupar-la, tal com els havien anunciat des d’un principi. En la retirada dels mossos hi va haver les últimes topades entre agents i manifestants.
Al vespre, les places de les altres ciutats del país que també fan acampades van mostrar la solidaritat amb els indignats de Barcelona. Així ho van fer els acampats de València, Palma, Tarragona, Girona, Lleida (on la policia també va desmuntar ahir el campament, amb dos detinguts que han quedat en llibertat amb càrrecs), Tortosa i Vic, entre més. En totes les concentracions, hi van participar centenars de persones, moltes de les quals han passat la nit a les acampades respectives. A València, per exemple, hi va haver cinc mil manifestants; a Palma, un miler; a Girona, vuit-cents, i a Tarragona, més de cinc-cents.
Felip Puig justifica les càrregues
En una compareixença divendres a la tarda, el conseller d’Interior, Felip Puig, va justificar l’actuació policíaca per la ‘resistència a l’autoritat’ d’una part de les persones concentrades i de la violència practicada per algunes contra els agents de policia. Puig va dir que l’actuació a la plaça de Catalunya tenia dos objectius. En primer lloc, per a no posar en perill la salut pública tenint en compte ‘els problemes de salubritat i higiene que s’havien generat’; i, en segon lloc, per a evitar mals majors en cas d’una hipotètica celebració esportiva avui a la nit a Canaletes. ‘No vull pensar en una bengala caient sobre les cuines, el gas butà’, va reblar. (Vegeu aquest llarg fragment de la compareixença.)
‘Hem actuat amb seny, cautela i prudència, i només quan ha calgut, amb contundència’, va dir Puig. El conseller va comentar que força concentrats ‘han reaccionat de manera activa, també violenta, i no pas pacífica o passiva’. Va voler deixar clar que hi va haver trenta-set mossos ferits i que els concentrats els van atacar amb pals, esprais i pedres. I va recordar que en cap cas no s’havia volgut desallotjar la plaça, sinó netejar-la i buidar-la d’objectes perillosos perquè ‘només que una minoria vulgui alterar l’ordre públic, ho tingui més difícil’.
Els partits critiquen l’actuació de la policia
La intervenció de la policia va generar moltes crítiques entre alguns dels partits de l’oposició. La més contundent va arribar de la mà del partit que va tenir la responsabilitat de dirigir el cos en l’anterior govern: Iniciativa. El secretari general, Joan Herrera, va acusar el govern de vulnerar el dret de reunió i de manifestació i de ‘morir-se de ganes’ d’intervenir. El PSC va acusar Felip Puig d’extralimitar-se, i Solidaritat en va demanar la dimissió.
