27.05.2011 - 06:00
‘Jugueu cada dia una mica; viureu més i viureu millor.’ Amb aquest lema VilaWeb TV estrena avui un nou programa, el ‘Jocs Populi’, dedicat als jocs de tauler i presentat per l’expert en jocs Oriol Comas Coma. En aquest primer lliurament presentem el joc Catan, ideat l’any 1995 pel mecànic dentista alemany Klaus Teuber, i que des del setembre passat ja té versió en català. Per Comas, ‘és un joc per als qui es plauen a negociar amb els altres i ser generosos… Això sí, en benefici propi.’
—Per què un programa de jocs a la televisió?
—De la mateixa manera que parlem de cultura o de cine, parlem de jocs. El joc s’ha d’entendre com una expressió cultural més.
—Jocs de tauler o jocs digitals?
—Amb els jocs de taula s’hi juga des de fa 4.500 anys, al segle XIX el joc es va popularitzar i al llarg del segle XX va passar a ocupar el menjador de casa. Ara la wii torna a posar el joc al menjador de cosa i l’Ipad és convertirà en un tauler. Ara els jocs que abans eren molt complicats amb una guia es tornaran més fàcil. No només el joc de taula no ha desaparegut, sinó que com més temps lliure tenim, més paper tenen els jocs de taula. Amb les noves eines viurem un gran desenvolupament del joc.
—Quina diferència hi ha entre un joc de tauler i un videojoc?
—El videojoc és un tipus de joc solitari i en canvi, el joc de taula és de relació. El més important en un joc de taula no són les regles, ni l’habilitat, ni la destresa manual o la rapidesa visual, el més important són les relacions personals que s’estableixen al voltant del joc. T’ajuntes amb altres persones per fer una aventura o tenir una segona vida. El joc de taula es fa amb una mica d’estratègia, d’atzar, de seducció, d’engany ‘ d’escoltar molt. Cada vegada hi haurà menys diferencies perquè el videojoc comença a jugar-se amb més d’un jugador, els jcos de taula molts tenen versions en suports digitals i aviat tots jugarem a jocs de taula amb un Ipad.
—Parlàveu d’engany?
—En el joc, l’engany forma part del joc i és molt important. El joc és un espai separat de la vida i allà dins val tot. Com més sedueixes als altres tot et vindrà més de cara. En pots dir seducció o manipulació. Això és pot veure, per exemple, en el joc que presentem avui, que és el Catan. És un joc on s’ha de ser molt generós i oferir molt als altres.
—Parlem de fer trampes?
—No… parlo de convèncer els altres que el que t’interessa a tu interessa els altres. Hi ha gent que es diverteix fent trampes. A mi ni fred, ni calor. Jugar amb diners o en un casino és diferent d’un joc de tauler.
—Les regles són sagrades?
—No, la prova és que al Monopoly i al parxís a cada casa s’hi juga diferent. El que és important és que els jugadors es posin d’acord per fer tal cosa o tal l’altra.
—Hi ha prou jocs per fer a un programa de televisió cada setmana?
—Cada any surten 800 jocs diferents al mercat. D’aquests, a l’estat espanyol en poden sortir 150…però nosaltres portem molta feina endarrerida o sigui que tenim molts programes per fer……
—A quin public va adreçat el programa?
—A la gent que passa gust a xerrar molt, imaginar, ficar-se en jardins i que li agrada estar amb els seus amics. Gent gran o petita? això vol dir molts tipus de persones. El joc és una activitat cultural que tenim molt oblidada .
— Això de jugar s’aprèn a casa? Hi ha famílies que juguen sempre i famílies que no juguen mai?
—Si agafem l’exemple d’Alemanya que és un dels països on més juguen, veiem que els pares es preocupen molt pels fills i tenen interès que agafin l’habit de jugar a aquesta mena de jocs. El joc forma part de la seva història, sempre han jugat. La gent fa cua per veure els autors d’un joc i els hi demana autògrafs. El cert és que en una família on sempre han jugat és fàcil que els fills i els nets continuïn jugant.
—Us guanyeu la vida jugant?
—S, em paguen per jugar. De primer vaig començar jugant, col·leccionant jocs, desprès fent una biblioteca de jocs i al final vaig decidir dedicar-m’hi professionalment. Ara faig jocs, parlo de jocs, faig d’assessor de comunicació a través dels joc…
—Quin és el vostre joc més conegut?
—El més venut no es coneix aquí, és el Papillons i és molt conegut a França. En venc molts exemplars cada any. Aquí potser el més popular és el joc de les rajoles de Gaudí.
