26.05.2011 - 06:00
Darrere el pseudònim Carles el Saure hi ha un home, nascut a Palma l’any 1974, de vocació humanista: amb estudis de veterinària i de cinema i una irrefrenable fascinació per les paraules i pel gust de contar històries fantàstiques, plenes d’humor i d’ironia. Explica que no tenia encara deu anys quan va passar una època obsedit pels dinosaures. En sabia tant, que fins i tot a l’escola li van encarregar que fes una conferència. D’aquella incontinguda fascinació per les bèsties prehistòriques li va quedar el motiu del Saure, tan a l’escola com al seu poble. Avui, els seus amics l’anomenen Saure i ell s’aixeca els cabells, untats de fixador, amunt amunt, en forma de cresta punxeguda, com l’esquena dels dinosaures. No és estrany, doncs, que el renom li hagi servit també per signar la primera obra de narrativa, amb la qual ha aconseguit el Premi Mallorca, el doble volum de relats ‘Contes des de l’illa quàntica’ i ‘Nou llibre de les bèsties’ (Moll). I llegeix, en vídeo, un relat breu del segon llibre, per a la sèrie Escriptors.TV.
Carles el Saure va començar escrivint poesia. Va guanyar el Premi Miquel Àngel Riera i va ser finalista amb accèssit del Premi Gabriel Ferrater. Però la narrativa ja l’acompanyava llavors, i quan estudiava la carrera de veterinari va començar a escriure alguns dels relats del primer llibre.
Viatger de mena, Carles el Saure, ha residit a Barcelona i a Escòcia, i hi ha estudiat cinema. A més, el novembre del 2009 va fer la volta al món cercant un lloc per a escriure-hi. El va trobar a l’Illa del Sol del llac Titicaca.
A l’Illa del Sol, hi va passar tres mesos intensos, llegint i escrivint, amb sessions de setze hores. I així va acabar els primers cinc contes que ja tenia embastats i que es recullen a ‘Contes des de l’illa quàntica’. Els relats no tenen un fil en comú, són tots diferents, però hi ha dos elements que els travessen: la fantasia i l’humor, elements que també marquen els relats de ‘Nou llibre de les bèsties’, escrit, igualment, en aquell paradís particular seu, en què una expedició de científics descobreix animals, plantes i fenòmens meteorològics desconeguts.
Carles el Saure té un gust per les paraules que es nota: combina la parla popular amb els cultismes. Diu que xala descobrint una nova paraula en un poema de Foix per exemple, i que la cerca al diccionari i que se la fa seva i que això li dóna molta força. Alhora, els contes són molt visuals i d’un cert to poètic. I al costat d’aquesta preocupació i fascinació per la llengua, també hi ha un compromís amb el territori i amb la preservació de la natura i del paisatge. En aquest sentit, el canvi polític que s’acaba de produir en el govern balear el té ben amoïnat.
