24.05.2011 - 06:00
Bildu té a l’abast l’assoliment del govern de la Diputació de Guipúscoa i de l’Ajuntament de Sant Sebastià, després d’unes eleccions en què ha obtingut uns resultats històrics, car ja és la formació amb més regidors i la segona més votada després del PNB. El director del diari Berria, Martxelo Otamendi, considera que aquest resultat és un missatge clar per a la policia, la justícia i els responsables polítics espanyols, perquè no es fiquin en la política basca; per a l’esquerra abertzale, perquè s’afanyi en l’estratègia política que proposa; i per a ETA, perquè vegi que fent política es pot assolir allò que abans pretenien fer amb les armes.
—Fins a quin punt us han sorprès els resultats de Bildu?
Per més que Bildu confiés a tenir molts vots, no se n’esperava pas tants. La sorpresa va començar a les vuit del vespre, quan la televisió basca va donar els resultats del sondatge, que eren astronòmics: Bildu era la segona força a Àlaba, mig punt per sota del PNB, arrasava a Guipúscoa… Algunes de les dades del sondatge s’han complert, i algunes altres no. S’ha de tenir en compte que Bildu s’ha presentat sense les ‘estrelles’, per dir-ho d’alguna manera, de l’esquerra abertzale. L’esquerra abertzale té 30.000 o 40.000 membres, militants o col·laboradors, que no es poden presentar a les eleccions. I totes les figures han estat absents de la campanya, com els batlles d’ANB, que haurien pogut donar una altra projecció pública a la campanya.
—I sense aquest suport ha obtingut aquests resultats…
A molts pobles la gent no coneixia els candidats, perquè havien de ser candidats sorgits del no-res, gent no ‘contaminada’ judicialment. I els caps de l’esquerra abertzale n’han estat completament absents: ni Rufi Etxeberria, ni Rafa Díez, ni Joseba Permach, ni Pernando Barrena, ni Jone Goirizelaia, ni cap de les figures habituals de l’esquerra abertzale no han estat a les llistes, ni als mítings. Hi anaven les primeres figures d’Eusko Alkartasuna i d’Alternatiba. Crida encara més l’atenció haver aconseguit això amb candidats absolutament desconeguts. Jo no coneixia el candidat del poble on estic; el candidat de Sant Sebastià, no el coneixia gairebé ningú, tret de la gent més pròxima. Els resultats de Bildu tenen mèrit per si sols i per les condicions en què s’han obtingut.
—Amb molt bons resultats també a Navarra.
Bildu ha aconseguit molt bons resultats a Guipúscoa, bons resultats a Biscaia, on ha recuperat les majories de Lekeitio, Ondarroa, Bermeo, Gernika… I ha tingut bons resultats a Navarra, on competia amb Nafarroa Bai: han tingut vuit diputats l’un, i set, l’altre. Tothom s’esperava que NaBai baixés i que Bildu entrés, però potser no amb tanta força. La suma de totes dues formacions proporciona el nombre més gran de diputats abertzales que hi hagi hagut mai al parlament navarrès.
—I s’ha passat d’una situació fora de la llei a tenir una presència important en les institucions basques. Això què posa en evidència?
Posa en evidència que els qui van fer els dictàmens policíacs veien claríssim que això podia passar, no sé si amb tanta magnitud, però tothom creia que Bildu podia treure bons resultats. Volien que l’esquerra abertzale, que Bildu, no entrés a les institucions. Aquest era el propòsit dels dictàmens policíacs que després van passar a la fiscalia i a l’advocacia de l’interior i que després el Ministeri de l’Interior va aplaudir. El suport multitudinari a Bildu també és un missatge a la guàrdia civil, a la policia espanyola i a l’ertzaintza, que van ser els autors dels dictàmens, i un missatge als autors polítics, a la fiscalia i al Suprem. Aquest missatge de la ciutadania és: ‘Deixeu de ficar-vos en la política basca; deixeu-nos a nosaltres, els bascos, gestionar aquestes qüestions. No feu intrusisme.’
—L’èxit de Bildu afavoreix el procés de pau?
Jo crec que molta gent ha votat en favor del procés. Perquè no es pot entendre que s’hagin tret tan bons resultats sense conèixer els candidats. La gent ha votat que el procés continuï. Hi ha el missatge de dir que ens deixin en pau, i també un missatge a l’esquerra abertzale perquè continuï per aquest camí, que és el de canvi d’una estratègia político-militar per una estratègia exclusivament política, i que s’hi afanyi. El vot tan majoritari ve a dir: ‘Més endavant ja veurem qui votem, però en aquesta fase us votem a vosaltres perquè continueu per aquest camí, perquè aquesta és la jugada.’ I és un missatge a ETA, perquè tingui en compte el suport majoritari de Bildu i que allò que podia intentar abans amb la lluita armada ara Bildu diu que s’ha de fer amb la política.
—Això pot ser un pas cap a la normalització, però encara resta pendent la situació de Sortu.
És més que probable que Sortu es legalitzi després de la sentència sobre Bildu. És el Constitucional mateix qui ho ha de decidir, i després dels boníssims resultats de Bildu. Si el Constitucional legalitza Bildu i permet que tingui aquests bons resultats, és impossible que digui que no a Sortu, tenint en compte la fermesa dels estatuts. El tribunal es prendrà un temps polític, però si no hi ha canvis, legalitzarà Sortu.
—I com s’explica que Arnaldo Otegi encara estigui a la presó?
Otegi paga la T-4. És una venjança político-judicial, perquè Otegi és un dels artífexs d’aquesta nova estratègia de l’esquerra abertzale. No té sentit que sigui castigat qui més ha fet i qui més ha dirigit el procés de canvi de l’esquerra abertzale, si, a més, ha donat els resultats que ha donat: 315.000 votants a les quatre províncies del sud.
—Com veieu les possibilitats que Bildu entri al govern de la Diputació de Guipúscoa i a l’Ajuntament de Sant Sebastià?
N’hi havia que ens pensàvem que un bon resultat de Bildu convertiria Guipúscoa en un laboratori polític, que marcaria i dissenyaria la política basca dels pròxims deu anys o quinze. I s’ha donat aquesta circumstància, que Bildu guanya el PNB d’una manera clara a la Junta de Guipúscoa, que elegirà el president de la Diputació. Ningú no s’esperava una diferència de vuit escons respecte del PNB, que serà molt difícil que pugui maniobrar per impedir que Bildu tingui el diputat general. Però el PNB tindrà ara la necessitat de decidir si marca el seu futur polític amb un soci preferencial com el PSE o amb Bildu, o l’esquerra abertzale. A Guipúscoa serà difícil d’explicar políticament que Bildu no tingui la Diputació, perquè té 22 escons, i el PNB, 14. El PNB podria sumar-ne 24 amb els socialistes, però seria complicat d’explicar que deixés fora Bildu, tenint en compte la victòria clara i l’esforç de l’esquerra abertzale. Però sí que haurà de decidir si el soci preferencial dels pròxims deu anys o quinze serà el PSE o Bildu.
—I a més amb la sorpresa de la victòria de Bildu a Sant Sebastià.
Ningú no se l’esperava, ni el candidat de Bildu ni l’alcalde actual, Odon Elorza. I això també complica més la negociació. Se suposa que Bildu pot oferir al PNB l’alcaldia de Sant Sebastià, encara que hagin quedat quarts. I també la Diputació d’Àlaba, perquè Bildu hi 11 diputats i el PNB, 14, i la majoria és de 23. Bildu pot oferir, doncs, tot això en canvi de mantenir la Diputació de Guipúscoa. I segurament que és això que prefereix el sector sobiranista del PNB de Guipúscoa. Però una cosa és què prefereixen, i una altra què decidiran. Serà una decisió difícil, perquè és difícil per al PNB de dir que el soci preferencial serà Bildu, però també ho és que sigui el PSE, tenint en compte que l’any que ve a Madrid l’interlocutor serà el PP. Una altra cosa és que facin una estratègia negociadora multicolor, però serà complicat perquè el 2013, a les eleccions parlamentàries basques, el PNB corre el perill que Bildu se’l mengi.
