24.05.2011 - 06:00
Per primera vegada s’ha evidenciat que la barrera del 5% ha beneficiat sobretot, històricament, el Partit Socialista, perquè hi havia molts vots a l’esquerra dels socialistes, tant en qüestions nacionals com socials, que acabaven anant als socialistes per allò del vot útil. Però era un vot prestat. Això sí, el préstec ha durat molts anys. I quan s’ha vist clar que votar el Partit Socialista no servia de res, que el PP guanyava fóra com fóra, més les contestacions d’aquesta darrera setmana, com la de les acampades, Compromís n’ha eixit beneficiada, perquè s’ha presentat com l’esquerra més moderna.
A més, la imatge de Mònica Oltra és molt bona entre els joves i marca un poc el camí d’oposició total al PP. Mònica Oltra no solament ha esdevingut un símbol anti-Camps en termes generals i polítics, sinó també en les tècniques pràctiques. Mònica Oltra ha deixat molt clara la necessitat de la transparència, de la proximitat amb els ciutadans, etc. I ho ha practicat. Damunt, l’acció de Compromís a través de les xarxes socials, i en general d’internet, ha estat la més adaptada als nous temps, entre més coses perquè la gent que ho ha fet ja provenia d’eixe món. No és igual que demanar a un vell militant que faça feina per internet. Se li veu l’orella i, a més, hi té poca traça.
És a dir, tant des del punt de vista de les tècniques pràctiques per a fer funcionar el missatge com des del punt de vista de la contundència política, Compromís ha estat molt efectiu. Estic convençut que el Bloc n’és molt conscient i això es va veure la setmana passada. La imatge de la campanya era Enric Morera, i en la segona setmana el partit es va adonar del rendiment que es podia traure d’Oltra i de la confusió que hi havia a València sobre Joan Ribó, que una part de l’electorat no sabia si era de Compromís o d’Esquerra Unida. Tots els encerts publicitaris de l’última setmana eren, amb molt bon criteri, la fotografia de Morera amb la d’Oltra i la de Ribó. D’aquesta manera es consolidava molt bé la imatge de Compromís. I ha acabat donant molt bon resultat.
I una altra reflexió: és cert que el PP ha tornat a guanyar les eleccions amb majoria absoluta, però ha perdut quasi quatre punts percentuals en les autonòmiques i Rita Barberà ha perdut un regidor. D’alguna manera això és el principi del canvi. El mandat de Rita Barberà, amb quatre grups a l’Ajuntament, no dos, pot donar molt de color i pot deixar el PSOE completament arraconat, o que no porte la iniciativa de l’esquerra.
El bipartidisme, que ha perdut noranta mil vots a la ciutat de València, s’ha trencat. I hi ha més bons senyals, com les acampades i les assemblees que continuen. Ja n’hi ha una de molt important que es farà divendres a Benimaclet. És cert que l’acampada de la plaça del 15 de maig no es podrà sostenir indefinidament, però s’ha guanyat en acció a la ciutat i en els barris.
L’entrada de Compromís, al davant d’Esquerra Unida, l’erigeix en referent de l’esquerra a les corts –d’una esquerra moderna, del nacionalisme i de l’ecologisme–, és un signe esperançador per al País Valencià. Ja ho va dir Morera: ‘Ara comença el canvi’. I no oblidem que en aquests quatre anys el PP es trobarà totalment acorralat. Si no és aquesta setmana serà la que ve, que se sabrà la llista d’encausats del PP valencià per finançament irregular, que començaran els processos, etc. Per tant, els dos grans partits, l’un estabornit per la derrota i l’altre perseguit per la justícia, deixen molt espai per a l’acció dels altres grups i també dels ciutadans. És a dir, el PP que es prepare, perquè no solament tindrà una nova oposició en les corts, sinó també al carrer, i serà una oposició ciutadana més contundent que mai.
