24.05.2011 - 06:00
El resultat de les eleccions al País Valencià comença a demostrar que hi ha un altre País Valencià i que, efectivament, hi ha més opcions més enllà dels gran partits. Per això cal trobar-li el costat positiu a aquestes eleccions: malgrat la nova victòria del PP, s’ha vençut el bipartidisme que històricament ha volgut potenciar l’espanyolisme. Un bipartidisme que, per cert, ha perdut 224.000 vots. Per fi, a les Corts valencianes hi hauran més formacions representatives del País Valencià que viu sota els grans titulars de premsa; un País Valencià que cada vegada costa més d’amagar.
Una altra de les conclusions positives és que, malgrat la criminalització constant, s’ha perdut la por del vot útil i s’ha normalitzat el discurs nacionalista d’esquerres entre la societat. En aquest sentit és molt cridanera la irrupció de Compromís a l’Ajuntament de València, amb prop d’un 10% dels vots, perquè demostra que el nacionalisme ha aconseguit arribar a les grans ciutats, una de les claus electorals del País Valencià, gràcies a un gir decidit cap a l’esquerra.
Aquest és un dels indicatius del canvi de cicle que s’entreveu. Un canvi de cicle que serà protagonitzat pels joves nascuts després de la mort de Franco i que ja han crescut amb una mentalitat més desacomplexada respecte a la llengua i la identitat pròpia. Unes generacions que, d’altra banda, han començat a perdre la por de reclamar canvis socials radicals davant el futur negre a què s’enfronten, com demostra la multitudinària acampada que es viu a València.
Tot plegat està generant noves dinàmiques ben interessants. Més encara si en aquest context aconseguim multiplicar la capacitat de mobilització dels nostres moviments socials. Perquè si al País Valencià hem aconseguint transitar amb certa dignitat pel túnel a què ens ha condemnat el PP, és perquè hi ha una teranyina de col·lectius i entitats que han estat dinamitzant i transformant la realitat des de la base. Aquesta és la força del País Valencià que emergeix: la capacitat d’adaptar-se, resistir i crèixer en condicions adverses gràcies a milers de persones anònimes que batallen, amb tenacitat i constància, des de la barricada quotidiana.
Xavi Sarrià, cantant d’Obrint Pas
(Opinió telefònica recollida per VilaWeb.)
