16.05.2011 - 18:39
El director gerent del Fons Monetari Internacional (FMI), Dominique Strauss-Kahn, que avui ha declarat al jutjat, ha quedat en presó preventiva acusat de segrest i de violació per ordre de la jutgessa del Tribunal Penal de Manhattan, Melissa Jackson. Els fiscals han demanat de mantenir la custòdia de Strauss-Kahn perquè ‘les primeres proves forenses que han fet confirmarien la versió de la denunciant’. En canvi, la defensa ha demanat la llibertat sota fiança d’un milió de dòlars.
L’advocat de Strauss-Kahn, Benjamin Brafman, ha anunciat que el seu client negaria els fets i que es declararia innocent quan comparegués al jutjat.
Terrabastall a la política francesa
La notícia va sondrollar completament la política francesa. Considerat el candidat amb més possibilitats de succeir Nicolas Sarkozy a la presidència, la detenció perjudica greument les seves aspiracions polítiques i el Partit Socialista francès. Sense haver anunciat la seva candidatura (tenia temps fins al 13 de juny), les enquestes ja li concedien un còmode avantatge sobre el president actual.
El govern francès, de moment, tan sols ha fet un comunicat molt escarit demanant ‘respecte al procés judicial i a la presumpció d’innocència’. Algunes fonts indiquen, a més, que mantindrà la màxima prudència, per més que la notícia sigui un gran daltabaix de la política francesa. Ara, Bernard Debré, diputat del partit de govern, la UMP, no es va poder estar de dir que Strauss-Khan havia ‘humiliat l’FMI i tot França’. Alguns seguidors de Strauss-Kahn comenten, tanmateix, que els fets descrits per la policia americana concorden amb la imatge d’un home seductor, sí, però no violent.
En canvi, Ségolène Royal va defensar la presumpció d’innocència del seu principal rival a presidir la llista socialista de les eleccions de l’any que ve: ‘Demano que no es jutgi un home que encara no ha tingut ni l’oportunitat de defensar-se’, va dir. En una entrevista a la ràdio Europe 1, va dir que era massa aviat per a dir res dels efectes que pogués tenir la detenció dins el Partit Socialista. ‘No precipitem esdeveniments’, va reblar. I la primera secretària del Partit Socialista francès, Martine Aubry, va limitar-se a dir que se sentia estupefacta.
També va parlar de la notícia la presidenta del Front Nacional, Marine Le Pen, molt inclinada a comentar qualsevol incident dels altres partits francesos. Per ella, Strauss-Khan s’ha ‘desacreditat per sempre més per a poder ser president de França, i ha avergonyit tota la nació i en particular el Partit Socialista’.
Insinuacions sobre un complot
No han trigat a aparèixer les teories conspiratives que apunten que hauria estat víctima d’un complot. El fet que un conegut militant de dretes fes pública la notícia a París, pel twitter, una hora abans que els diaris americans i amb alguns detalls erronis, ha donat peu a tot d’especulacions. L’hotel de Nova York on s’allotjava, Sofitel, és de propietat francesa i els rumors i comentaris sobre la seva vida sexual notables. Els partidaris de la conspiració afirmen que li van parar una trampa on va caure. Això no coincideix però amb el relat de la cambrera. Relat, però, que té punts febles també: com és que entrava de forma sobtada a una habitació de màxim luxe sense saber que el seu ocupant era dins? O com és que un home de seixanta dos anys va poder agredir físicament a una dona de trenta, segurament més forta i àgil que ell?
L’FMI va concloure que l’escàndol sexual anterior havia estat una relació consentida
Strauss-Kahn, catedràtic d’economia, dirigeix l’FMI des del 2007, quan no va aconseguir guanyar Ségolene Royal a les primàries del Partit Socialista per a plantar cara a Sarkozy. D’aleshores ençà ha rebut elogis per la gestió que ha fet de l’entitat i de la crisi mundial. Però, al marge de la seva activitat política, no és pas la primera vegada que es veu embolicat en escàndols de caire sexual: l’any 2008 fou acusat d’haver mantingut una relació amb una de les seves subordinades de l’FMI, Piroska Nagy. Strauss Kahn va demanar aleshores disculpes al personal de l’entitat en un correu electrònic en què va admetre un ‘error greu de judici’, si bé negava que s’hagués aprofitat de la seva posició. El comitè directiu de l’FMI va concloure que la relació havia estat de mutu acord, encara que va qualificar les accions del seu director de lamentables.
