09.05.2011 - 06:00
Poques vegades en la història electoral del país un partit s’ha vist abocat tan ràpidament a una possible derrota històrica. Els socialistes miren el dia 22 amb una por més que justificada. Després d’haver perdut la Generalitat de Catalunya, és més que possible que ara perdin el govern balear, segons les enquestes. I no faran caure el PP de la Generalitat Valenciana, sumit en el més gran dels escàndols imaginables. Només el govern aragonès, que regeix la Franja, sembla que continuarà essent socialista, com és socialista el govern de Catalunya Nord. I a Andorra foren derrotats fa unes quantes setmanes sense contemplacions.
Quant a perspectives municipals, doncs no són pas millors. Pel PSC, conservar Barcelona seria l’única possibilitat d’evitar una autèntic daltabaix. Però les enquestes els són contràries. El candidat de CiU, Xavier Trias, sembla molt ben situat per a clausurar dècades de govern socialista. Però caldrà veure les aliances post-electorals. Esquerra, que semblava que havia après la lliçó del segon tripartit, ha sorprès tothom donant entenent que, si el tripartit sumava, podria tornar a fer batlle Jordi Hereu, encara que fos el perdedor.
Més municipis del Principat que caldrà mirar de prop: en primer lloc Girona, un altre dels feus històrics del socialisme que pot canviar de mans. I a l’àrea metropolitana hi ha casos que prometen emocions fortes. Com Sabadell, on governen des de fa anys PSC i PP, i on pot donar-se el cas d’un insòlit govern alternatiu, amb Convergència i Iniciativa. O Badalona, que és un cas excepcional perquè, per primera vegada, el PP té la possibilitat de governar una gran ciutat catalana. Un PP radicalitzat que s’acosta a la xenofòbia i que pot fer un joc de cartes: demanar el suport del PSC a Badalona en canvi del que dóna al PSC a Sabadell. Aquesta hipòtesi ha anat prenent força aquestes darreres setmanes i recalca les dificultats que ofeguen el PSC. La pèrdua de la Diputació de Barcelona, autèntica maquinària del poder socialista, sembla descartada, però si arribés, deixaria els socialistes a l’UCI, sense res més que Tarragona i Lleida.
Municipalment, el PP tan sols té dificultats grosses al País Valencià. I no pas precisament per la força de l’oposició, sinó per baralles internes. Benidorm, per exemple, que és on es va originar el zaplanisme i tot quant ha vingut després, pot tornar a canviar de mans, indici d’una inestabilitat notable. Els partidaris del president de la Diputació d’Alacant i alguns sectors del PP castellonenc, tips de la marginació de la província i de l’anticatalanisme, pot ser que preparin l’era post-Camps i assagin en alguns municipis el seu propi futur.
El PP espera tornar a governar a les Illes i a controlar el Consell de Mallorca. En aquest cas, assoliria la millor situació mai tinguda. La gran fragmentació: tres candidatures diferents sorgides del Bloc per Mallorca i dues disputant-se l’espai d’Unió Mallorquina no li dificulten gaire les coses. Ara, la gran incògnita està en el vot de Formentera, amb un nou candidat popular. El diputat formenterenc pot ser decisiu en cas d’empat i l’esquerra espera que li sigui favorable.
Bildu pot ser la gran sorpresa al País Basc
Al País Basc la legalització de les candidatures de Bildu ha trasbalsat el procés electoral. A les municipals de tot el país (i a les forals de Navarra) Bildu serà la pedra de toc per a comprovar si la societat basca es creu el pas endavant en favor de la pau de l’esquerra independentista. Els resultats, se’ls miraran amb lupa tots els altres partits amb vista a les eleccions generals d’Euskadi.
La batalla per Castella-la Manxa
A l’estat, el PSOE veu esverat el panorama que l’espera. Pot perdre la majoria de les autonomies que governa i pràcticament tots els ajuntaments importants. Un panorama que el preocupa molt, perquè les eleccions espanyoles són imminents i un resultat catastròfic podria fer-les avançar i tot.
Aquestes últimes darreres setmanes el PSOE s’ha concentrat especialment en Castella-la Manxa. Els estrategs de Ferraz s’han enderiat a voler mantenir el govern d’aquesta comunitat per frenar l’eufòria del Partit Popular.
