06.05.2011 - 16:43
Ni les més optimistes de les previsions auguraven una majoria tan aclaparadora del Partit Nacionalista Escocès (SNP). El cert és que el partit d’Alex Salmond ha aconseguit un resultat històric: cap partit en la breu historia del Parlament de Hollyrood havia aconseguit mai la majoria absoluta. D’aquesta manera, el referèndum sobre la independència d’Escòcia que Salmond va haver de deixar de banda en la passada legislatura per falta de suport parlamentari, finalment es convocarà, tal com ha confirmat aquesta matinada. Certament, aquest canvi representa un pas endavant en l’escena política escocesa: el debat ja no serà sobre la conveniència o no de convocar un referèndum, sinó en la conveniència que Escòcia sigui un país independent integrat a la Unió Europea.
L’èxit del SNP es pot explicar fàcilment. Fa quatre anys, el SNP no tenia experiència de govern i, en general, les expectatives sobre l’acció de govern eren força baixes. El cert és que la gent considera que el govern en minoria de Salmond no ho ha fet tan malament com es temia i, en aquestes eleccions, el Partit Nacionalista Escocès ha sabut explotar amb molta habilitat el record dels anys de govern per a reforçar la credibilitat del seu programa electoral. Com en les passades eleccions, el lideratge d’Alex Salmon ha estat decisiu per a la victòria del SNP. El seu estil i entusiasme polític contagia i sedueix els electors dels diversos partits polítics, i això la resta de formacions polítiques ho saben perfectament. Per aquest motiu, durant la campanya electoral, han acusat el partit de Salmond de tenyir les eleccions amb un to presidencialista, en un país on el primer ministre l’elegeix el parlament i no els ciutadans per sufragi directe.
L’altra cara de la moneda la representen les derrotes del liberal-demòcrates, que ja la intuïen, i la dels laboristes. En aquest últim cas, la derrota ha estat tan humiliant que el lider del partit ha estat pendent fins a l’últim moment per saber si finalment preservava l’escó. El cinturó central, com s’anomena la zona central d’Escòcia on hi ha Glasgow i Edimburg, ha passat de votar els laboristes al SNP. Per la seva banda, els conservadors han aguantat més dignament.
Aquests resultats demostren el fracàs de l’estratègia política unionista dels laboristes. Bona part de seva campanya electoral s’ha basat en qüestions relacionades amb el govern de Londres. Els laboristes s’han volgut presentar com el gran escut defensiu contra les retallades pressupostàries del govern de coalició, emulant el temps en el qual Escòcia presentava resistència al puny de ferro de Margaret Thatcher. Aquest desplaçament de l’eix de discussió d’Edimburg a Londres és una estrategia perdedora que els liberal-demòcrates i, fins i tot, els conservadors han intentat d’evitar. Aquestes són unes eleccions escoceses i els escocesos han deixat clar que els interessa decidir per ells i no pels altres.
Meritxell Ramírez, politòloga resident a Edimburg i membre del Centre Català d’Escòcia
Enllaços
Array
