03.05.2011 - 06:00
‘A l’ajuntament la cosa li ha sortit molt malament’. Així resumeix Jonathan Ivorra (Jona), un dels joves encausats pels fets de la manifestació del Forat de la Vergonya, els quatre anys de procés judicial del seu cas, instigat per l’Ajuntament de Barcelona, que demanava vuit anys de presó, i que va moure un gran moviment veïnal de suport. La sentència (pdf), feta pública ahir, és absolutòria i clara: ‘Les proves presentades per les acusacions han resultat del tot insuficients.’ La jutgessa, arriba a qualificar l’acusació de ‘marasme confús’ i de sorprenent l’actuació dels mossos.
Per Jona, la sentència demostra que tant ell com l’altre encausat, Antonio Verdasco, eren dos caps de turc de l’ajuntament que volia fer callar les veus discordants dels moviments socials de la ciutat, però que no se n’ha sortit. Ben altrament, ‘aquest procés ens ha enfortit i hem conjuminat forces.’ En aquesta entrevista explica que durant aquests anys no s’ha sentit sol, però que ha patit; es felicita perquè finalment s’ha fet justícia i exigeix una disculpa pública de la tercera tinent-batlle, Assumpta Escarp, que va signar l’acusació.
Com us fa sentir la sentència absolutòria després d’un procés tan intens?
La sensació és molt bona. El grup de suport, l’altre encausat… Tots ens sentim alliberats, finalment.
Han estat quatre anys molt llargs…
Sí. I no ens els tornaran. La sentència ha demostrat que hem estat caps de turc per mirar de fer callar totes les veus d’allò que ells en diuen l’antisistema i que no és res més que un moviment de base i de transformació social fet pels veïns i per als veïns. Per una ciutat que no sigui una marca, sinó una ciutat dels veïns.
Què us en sembla, del suport que heu rebut tots aquests anys?
Personalment, ha estat un procés molt dur i caldria valorar-ho tot en fred. Però, per al barri, l’Eixample, i els moviments socials, ha passat justa la contrària d’allò que pretenia l’ajuntament. Tot el procés ha servit per enfortir-nos, per fer pinya i per aplegar forces. Ara tenim més veu i la fem sentir. I a més, ens han donat la raó, després de quatre anys de lluita i de patiments.
Aleshores, a l’ajuntament no li ha sortit gaire bé el judici…
No gens. A l’ajuntament l’hi ha sortit molt malament. Però pensem que encara hi ha deu dies perquè les parts puguin presentar recurs. Ara, avui [ahir] he trobat casualment l’advocadessa de l’ajuntament a la Ciutat de la Justícia i m’ha dit que n’estava tipa, de nosaltres, i que no pensava fer cap mena de recurs perquè estan molt escarmentats del cas. La feina feta aquests anys ha tingut fruits. I s’ha demostrat que amb la pressió mediàtica i política, quan la gent surt al carrer i planta cara, la raó s’acaba imposant. La sentència absolutòria no és solament per a mi i per a l’altre encausat, sinó també per a tota la gent que ens ha donat suport i que ha fet pressió perquè aquest cas no acabés oblidat. Quan volem, podem ser una sola veu. I això és molt important.
Deies que no us els tornaran, aquests quatre anys. Però que no demaneu res?
Judicialment no podem demanar res. Però sí que exigim una disculpa pública d’Assumpta Escarp per tot el que ens ha fet passar. Ella ha estat la regidora del nostre districte, va ser la persona que va signar l’acusació popular de l’ajuntament, la persona a qui hem demanat explicacions mil vegades sense que mai ens hagi donat cap mena de resposta… I ara que ens han donat la raó ens agradaria una resposta seva, si més no demanant disculpes per tot el que ens ha fet patir, a mi i a la resta d’encausats. La hi exigim. Però, en aquests casos, lamentablement, la classe política tendeix a amagar el cap sota l’ala i a mirar de passar de puntetes. Oimés tenint unes eleccions a la vista.
La sentència és molt contundent, arriba a dir que l’acusació no té fonament…
La veritat és que sí. Ha deixat els mossos en evidència, ha deixat el fiscal en evidència i sobretot ha deixat l’ajuntament en evidència. Diu que la meva detenció fou irregular i que les proves no tenen gens de consistència. Per a tots ells és un cop. Cal felicitar la jutgessa perquè realment ha fet la seva feina: ha fet justícia.
