02.05.2011 - 17:35
Usāmah bin Muḥammad bin ʿAwaḍ bin Lādin, més conegut per Ossama bin Laden, va néixer el 10 de març de 1957 a la capital de l’Aràbia Saudita, Riad. Era el dissetè fill dels cinquanta-dos que va tenir l’empresari multimilionari Mohamed bin Laden, amb lligams molt estrets amb la família reial saudita i responsable de la construcció del 80% de les carreteres del país a l’època. La mort del seu pare en accident d’helicòpter, el 1968, va comportar el repartiment de la seva immensa fortuna entre fills i familiars directes. Es calcula que Bin Laden va fer créixer la seva part de l’herència fins a quatre mil cinc-cents milions d’euros. Es va casar per primera vegada amb disset anys amb una cosina seva siriana, tot i que es té constància almenys d’haver tingut cinc dones més i una vintena llarga de fills.
Bin Laden es va graduar en enginyeria, gestió d’empreses i també en teologia islàmica a la Universitat Rei Abdul Aziz de Jedda (Aràbia Saudita). Va ser en aquesta universitat on va entrar en contacte amb professors i estudiants de les branques més conservadores de l’islam, que preconitzaven el fonamentalisme com a resposta a la suposada decadència d’occident. Entre les seves influències ideològiques, també hi ha el pas per l’escola Al Thagher de Jedda mateix, on va contactar amb el professor Abdul·là Azzam, membre dels Germans Musulmans palestins.
Els mujaidins afganesos i la CIA
La invasió soviètica de l’Afganistan, el desembre de 1979, va introduir un gir decisiu en la vida d’Ossama Bin Laden. S’hi va traslladar amb la voluntat d’ajudar la resistència musulmana contra el comunisme. Precisament aquest anticomunisme, segons molts experts en intel·ligència, va empènyer la CIA nord-americana a finançar i proveir d’armament i entrenament els mujaidins afganesos, incloent-hi Bin Laden. La col·laboració es va trencar amb la fi de la guerra i la retirada soviètica. L’Afganistan va esclatar en molts bocins, dominats cadascun per ‘senyors de la guerra’ i clans. Els mujaidins islamistes, amb el multimilionari saudita, van canviar d’enemic, de la Unió Soviètica als EUA. En el seu cas, hi va ajudar, en aquest canvi, l’acord dels EUA i l’Aràbia Saudita per desplegar tres-cents mil soldats nord-americans a la península Aràbiga, un dels llocs amb més indrets sagrats de l’islam, durant la primera guerra del Golf contra l’Irac de Saddam Hussein (1991).
Ossama bin Laden va clamar venjança per aquella ‘blasfèmia’ i, en resposta, la família reial saudita va esclafar la petita rebel·lió que havia encapçalat i va expulsar-lo del país el mateix 1991. Des de 1994, Bin Laden ja no tenia la ciutadania saudita, se li van congelar tots els seus béns i la família directa en va renegar. Primer es va traslladar al Sudan i a partir de 1992 se’l va localitzar a l’Afganistan. Emparat pels talibans des de 1996, Bin Laden va declarar unes quantes vegades la guerra a les tropes nord-americanes al món i, alhora, va finançar camps d’entrenament de mujaidins per a lluitar a Algèria o Bòsnia.
Croada contra els EUA
Rere el nom de la xarxa al-Qaida, Bin Laden (galeria de fotos) va començar una campanya d’atemptats contra tropes i interessos dels EUA a tot el món. La primera acció de gran ressò va ser al cor mateix de l’enemic, Nova York: el 1993, un cotxe bomba a l’aparcament del World Trade Center va matar sis persones i va encendre l’alarma del que s’ha anomenat el terrorisme islamista internacional. També va ser el principal sospitós de les bombes contra soldats nord-americans a l’Aràbia Saudita el 1995 i el 1996. Els seus calés es creu que van finançar la matança de Luxor (Egipte), on un grup armat va assassinar seixanta-dos turistes, i també els atacs contra les ambaixades nord-americanes de Kènia i Tanzània, l’any 1998, amb dos-cents trenta morts i milers de ferits. I l’atemptat suïcida contra el vaixell de guerra nord-americà USS Cole, el 2000 al Iemen, amb disset mariners morts. Justament per aquests últims atemptats, l’FBI justificava la inclusió de Bin Laden en la llista dels deu fugitius més buscats pels EUA.
El fugitiu més buscat
Amb tot, l’atemptat més greu que va impulsar i va finançar va ser el de l’11 de setembre de 2011 a Nova York i Washington, amb més de tres mil morts. D’aleshores ençà, Bin Laden va esdevenir l’home més buscat del món, amb una mobilització sense precedents en la història de l’exèrcit nord-americà. L’atac militar posterior contra l’Afganistan talibà, justament, es va argumentar pel suport d’aquest règim a Bin Laden. La invasió, tanmateix, no va aconseguir capturar-lo, tot i que sembla que s’hi va estar a prop a la zona meridional muntanyosa de Tora Bora. Bin Laden es va escapar suposadament cap al Paquistan, on avui a la nit ha estat abatut en una operació de l’exèrcit nord-americà al municipi d’Abbottabad. Ha mort tal com va prometre en un missatge d’àudio el 2006: ‘Prometo morir si no puc ser un home lliure.’
