03.05.2011 - 06:00
La Vanguardia llança avui, per primera vegada en la seva història, cent trenta anys després d’haver-se fundat, la versió catalana. El diari ha fet una campanya de promoció de la nova versió, que conviurà amb l’espanyola, però que pot acabar representant el 60% de tots els exemplars venuts. Era l’últim diari en paper editat a Barcelona que es publicava exclusivament en castellà.
El projecte de fer-ne una versió catalana ja fa uns quants anys que s’estudiava, però fins a principi d’any no es va fer públic que sortiria aquesta primavera. De fet, l’editor Javier Godó va explicar que havien desestimat de sortir en català en temps del govern tripartit: ‘És cert que no veia clar de fer-ho amb el tripartit. I això que els d’ERC pressionaven…, però no. L’època del tripartit no semblava la més convenient; ja saps, temps estranys… No era el moment.’
Godó explica la seva decisió pels canvis que viu el país: ‘La Vanguardia s’ha adaptat a tots els moments de la història de Catalunya, i seria una falta de reflexos empresarial no prendre ara la decisió, perquè la realitat ha canviat i La Vanguardia sempre connecta amb la realitat.’
La capçalera de la família Godó ha fet una atapeïda campanya publicitària amb anuncis televisius i radiofònics i amb una ronda d’actes de presentació per tot el Principat en què han participat els principals col·laboradors del diari i que ha despertat una gran expectació.
El diari va néixer el 1881, fundat per dos empresaris d’Igualada, Carles i Bartomeu Godó, com a mitjà d’expressió d’una facció del Partit Liberal de Barcelona. Set anys després, trencava els vincles amb aquest partit i des de llavors ha sobreviscut a totes les circumstàncies com un dels diaris de referència de Catalunya. Sempre s’ha editat en castellà, fins i tot en els moments de més catalanitat de la república, els anys 30 del segle passat.
Ara, la història del diari no és pas exempta de polèmica, per fets tan notables com l’anomenat ‘cas Galinsoga’ (vídeo), una protesta contra Luis de Galinsoga, aleshores director del diari, que no amagava el seu menyspreu als catalans. La protesta va començar amb un pamflet escrit per un jove Jordi Pujol i va acabar amb la caiguda del director.
Sense traducció automàtica
La versió catalana no serà en aquest cas una traducció automàtica de la castellana. El sistema, preparat per a fer dues versions, permet a cada redactor de fer la primera versió en la llengua que desitgi, però és el mateix redactor qui haurà de revisar la traducció que en farà un programari específic. Un cop passats aquests dos filtres –màquina i redactor–, un equip de divuit correctors revisarà la versió definitiva que es publicarà.
