30.04.2011 - 14:08
La Conferència Nacional per l’estat propi s’ha posat en marxa avui al Palau de Congressos de Barcelona amb el propòsit de constituir, a la tardor, l’Assemblea Nacional Catalana. Aquest organisme haurà d’aplegar el conjunt de l’independentisme, amb el màxim nombre de persones, entitats i partits, per posar les bases per l’estat propi. La Conferència, que ha rebut el suport de nombroses personalitats de la societat civil (vídeo), ha aprovat aquest matí el full de ruta per a la constitució d’aquesta gran Assemblea.
També s’ha elegit un secretariat provisional, amb trenta membres, que dirigirà el debat, i un consell permament, format per cent deu membre, i que aplega totes les sensibilitats que han participat en aquest procés.
Aquests dos organismes treballaran per a poder implicar les entitats, col·lectius i persones per a preparar una ‘revolta democràtica’ cap a l’estat propi; i per això caldrà constituir assemblees locals o regionals que generin aquest debat, que recullin les queixes i les demandes que formulen les entitats a cada poble i a cada comarca del Principat.
Aquesta tasca haurà de servir per a anar definint com avançar, a partir de la formació de l’assemblea nacional catalana, a la tardor, en un procés constituent cap a l’estat propi. Les diferents entitats i partits que participen en el debat decidiran si aquest procés constituent l’ha de protagonitzar i capitalitzar aquesta assemblea, o si l’assemblea s’haurà de limitar a pressionar políticament les institucions ja existents, com el govern i el parlament, per fer passos en aquest sentit.
El procés
Durant l’últim any un grup d’unes dues-centes persones ha anat treballant en aquesta conferència nacional; és gent vinculada a l’organització de les consultes, a algunes de les principals entitats sobiranistes, com Sobirania i Progrés i la Plataforma pel Dret de Decidir. També membres de partits diversos, a títol individual, com CiU, Esquerra, ICV, la CUP, Solidaritat, l’Esquerra Independentista i fins i tot el PSC. El debat, amb tot, s’ha fet sense voler-hi implicar en un primer moment als partits polítics, a qui a partir d’ara sí que es demanarà una participació. Els impulsors d’aquest moviment no volen que es constitueixi en cap opció política, ni en cap candidatura, sinó que serveixi de plataforma per aglutinar el màxim de sectors i d’entitats possible.
El propòsit és d’obrir el procés de debat sobre el procés constituent a totes les entitats que sigui possible; de moment, s’han recollit adhesions de nombroses personalitats, com ara Lluís Llach, Àlex Casanovas, Ferran Aïsa, Antoni Albà, Víctor Alexandre, Laura Almerich, Jaume Arnella, Jordi Bilbeny, Martí Boada, Alfred Bosch, Jaume Cabré, Assumpció Cantalozella, Jaume Comas, Armand de Fluvià, Ester Formosa, Feliu Formosa, Patrícia Gabancho, Lluís Gavaldà, Julià de Jòdar, Quim Masferrer, Jaume Pla i Pladevall, Pere Planella, Francesc Ribera ‘Titot’, entre més.
Enllaços
Array
