28.04.2011 - 22:47
Centenars d’amics i companys de Patricia Heras han desafiat la pluja aquest vespre en una concentració en record de la noia, condemnada a tres anys de presó per lesions a agents de la guàrdia urbana en un desallotjament a Barcelona el 2006 i que dimarts passat es va suïcidar. Amb pancartes que portaven lemes com ‘Impunitat+Muntatge+Repressió = Assassinat. Patri no t’oblidem’ o ‘Qui sembra la misèria, recull la ràbia’, els manifestants han sortit del Forat de la Vergonya i mlagrat la intensa pluja han caminat fins a la presó de dones de Wad-ras, al Poblenou, on Heras complia condemna (vegeu-ne aquesta crònica en vídeo).
A la porta de la presó, els manifestants han encès torxes i esplemes en record a la noia, han fet un minut de silenci i han llegit un manifest que criticava tot el procés policíac i judicial que va acabar amb la condemna a Heras. Algunes internes han aplaudit els manifestants des de les finestres de la presó. I unes quantes internes que eren fora de la presó perquè es troben en règim de tercer grau i només hi han de passar la nit s’han esperat a la porta que s’acabés la concentració per accedir al recinte.
En un ambient tens però clarament pacífic i emotiu, els manifestants han aplegat les torxes i espelmes davant de la porta de la presó per fer-hi una petita foguera. Tot seguit han anat marxant fins que han deixat la foguera tota sola i les sis furgones dels mossos d’esquadra que han seguit bona part de la marxa. Pocs minuts després, dos agents de la policia han apagat el foc amb un extintor.
Els fets del 4 de febrer de 2006
Els fets van passar el 4 de febrer de 2006 quan la Guàrdia Urbana intentava acabar amb una festa en una casa pressumptament okupa (el moviment okupa va desmentir que tingués relació amb aquell edifici) al carrer de Sant Pere Més Baix. En els incidents un membre de la Guàrdia Urbana va ser agredit amb un test que li va causar una ferides gravíssimes que l’han deixat en estat vegetatiu. La versió segons la qual se li havia llançat un test des d’un balcó va ser explicada per l’aleshores batlle Joan Clos. Tot i això després es va canviar la versió i es va afirmar que les ferides havien estat causades per una pedra. Patrícia Heras, en qualsevol cas, no va ser acusada d’això sinó del posterior llançament d’una tanca contra la policia, acusació que ella nega, tot afirmant que ni tan sols era al lloc dels fets.
Ella mateixa havia relatat en el seu bloc una versió dels fets contrària a la versió acceptada pel tribunal i sempre s’havia declarat innocent.
Al gener de 2008 va ser jutjada a l’Audiència Provincial de Barcelona i condemnada, amb Alfredo Pestana a tres anys de presó per atemptat contra l’autoritat. Els condemnats van recórrer al Tribunal Suprem espanyol que el 3 de juny de 2009 va ratificar la sentència imposada per l’Audiència Provincial de Barcelona. Posteriorment van demanar un indult al consell de ministres que no els va ser concedit. A l’octubre de 2010 Patricia Heras va ingressar a la presó de Wad Ras de Barcelona i el 18 de desembre de 2010 va passar a la secció oberta, amb l’obligació de tornar a dormir cada dia a la presó. El 26 d’abril de 2011 es va suicidar a casa seva.
Per aquests fets hi ha en presó tres persones més, Juan Pintos, Alex Cisterna i Rodrigo Lanza.
Amnistia Internacional va denunciar el cas i les tortures que van rebre els tres detinguts principals. Patricia Heras va denunciar també maltractaments.
